La noia que va salvar França -així l'anomenen els llibres d'història francesos- va néixer en un petit poble anomenat Domrémy-les-Greux, situat a la frontera entre les regions de la Xampanya i la Lorena. El seu pare, Jacques Darc, era pagès i estava casat amb la Isabelle, amb la qual havia tingut tres fills mascles. La petita de la família va ser batejada amb el nom de Jeanne i era coneguda familiarment i a tot el poble com a Jeannette.

La nena, com era habitual per l'època i el lloc, no va aprendre a llegir i a escriure, però la seva mare, una dona pietosa, es va encarregar que rebés instrucció religiosa en la fe del cristianisme. La Jeannette era una nena introvertida que es dedicava a jugar i a ajudar la seva mare en tasques de la llar com ara cosir i cuinar. Un cop a la setmana, la Jeannette recollia un bon pom de flors als prats que envoltaven casa seva i les anava a portar a l'església, a la Mare de Déu. Mentre aquella adolescent creixia, França vivia immersa en conflictes interns i embrancada en la Guerra dels Cent Anys. Quan aquella noia de Domrémy tenia tretze anys va explicar als seus pares que, en els moments de recolliment i pregària, havia sentit veus que li recomanaven que es portés bé i fos devota. La Jeannette explicava que sentia aquelles veus enlluernada per un gran resplendor i que, tot i que d'antuvi es va espantar, aviat va entendre que aquelles veus provenien de l'església.

Aquells fets paranormals van anar en augment, segons la Jeannette, que aviat va confessar que les veus que sentia s'havien identificat com l'arcàngel sant Miquel, santa Caterina i santa Margarida. Aquests tres sants li havien encomanat una missió: salvar França de l'opressió anglesa dominant. Segons va explicar la Jeannette en el judici al qual seria sotmesa abans de morir, l'arcàngel sant Miquel li va parlar de "la gran pietat que hi havia a França" i li va primer suggerir i després ordenar que salvés el país. Davant del comprensible horror dels seus pares, l'adolescent es va mostrar decidida a posar-se en contacte amb el monarca Carles VII per fer-lo coneixedor d'aquesta missió santa de la qual era dipositària. Encara que sembli increïble, la Jeannette va aconseguir el que es proposava i el rei va confiar en ella per alliberar primer la ciutat d'Orleans i després París. Aquella noia de pagès va posar-se al capdavant de les tropes franceses i -il·luminada o no- va aconseguir una victòria darrere una altra. Però si això resulta difícil de creure, més encara ho és el fet que, després de la seva actuació d'una valentia extraordinària, França es va desentendre de la Donzella d'Orleans i la Jeannette va caure en mans dels anglesos, que la van sotmetre a un procés cruel que va durar quatre mesos, acusant-la d'heretgia i bruixeria per haver sentit veus diabòliques.

La Jeannette va morir cremada a la foguera, a la plaça del Mercat Vell de Rouen, quan encara no havia fet dinou anys. Diuen les cròniques que, en veure's a punt de morir cremada, la Jeanette es va desesperar, però que, finalment, va recuperar la serenitat i va morir mormolant "Jesús, Jesús". Va ser canonitzada per l'Església catòlica l'any 1920.