XAVIER TEDÓ

Ho fem prou bé? Tallers per a pares actius

Els pares tornen a l'aula amb el programa 'Créixer en família' per compartir amb d'altres famílies preocupacions, experiències i estratègies a l'hora d'educar els fills

Ho fem prou bé?
 Tallers per a pares actius / FOTO: CÈLIA ATSET Zoom

Anotar en un paper els valors socials i familiars que consideren més importants i les activitats que ajuden a transmetre'ls. Aquesta tasca és la primera que encarrega la dinamitzadora Àngels Planells al grup de mares i pares que hi ha a l'escola Pegaso del barri de Sant Andreu de Barcelona. És la quarta de les sis sessions del programa Créixer en família , que organitza el departament de Benestar Social i Família i que consisteix a donar pautes als pares que els puguin ajudar en la cura, l'educació i el desenvolupament dels seus fills i filles, convidant-los a reflexionar i a compartir les seves experiències amb altres famílies. La solidaritat, l'honestedat i la cooperació són els valors socials que destaquen alguns dels pares, i el respecte, el compromís i l'esperit crític, els valors que volen que els seus fills tinguin. El David, un dels sis pares que assisteixen a aquest programa formatiu, considera que la manera més eficaç que els fills assumeixin aquests valors és "amb l'exemple que els donem en el dia a dia". En aquest sentit, critica algunes actituds de persones adultes: "Quan algú fuma davant dels meus fills penso que els està donant una mala influència". Una afirmació que obre un debat amb una mare que és fumadora: "També s'han de respectar les decisions que prenen els altres". En David admet: "No som perfectes, inconscientment transmets alguns valors que no són els més apropiats, com quan crides". La Sandra opina: "Si ens equivoquem, hem de demanar disculpes i explicar el motiu del que hem fet". La dinamitzadora suggereix: "Hem de buscar l'equilibri entre el que diem i fem, mirar de ser coherents". L'ús de les noves tecnologies obre un nou debat. Una mare explica que el seu fill, que té vuit anys, ja les utilitza: "Si li prohibeixo connectar-se a internet, el primer que farà és veure pornografia". El David, de nou, hi discrepa: "Amb dotze anys no poden tenir mòbil, és addictiu". L'Imma es va guiar pel que havia sentit, però va fallar en el càlcul: "Havia sentit que als catorze anys és quan has de tenir Facebook, tot i que la majoria en tenen abans, i jo vaig deixar que en tinguessin amb tretze perquè em vaig equivocar". No amaga que anar a contracorrent és complicat: "Era l'única de la classe que no tenia Facebook i sempre m'ho retreia". A més de recomanar establir pautes i horaris, Planells subratlla la importància de fer-se preguntes: "La part interessant és que feu la reflexió, que debateu si voleu que el vostre fill accedeixi a les noves tecnologies".

Autoritat positiva

La sessió continua amb petits grups de quatre persones que han d'explicar quines són les activitats diàries que fan els fills a casa i les que comparteixen amb ells. Planells -que explica que és la seva primera experiència amb grups continuats perquè fins ara es dedicava a fer xerrades puntuals a famílies convidada per les AMPA- remarca que la principal virtut del programa, que es divideix per franja d'edat dels infants i adolescents, és que "es crea un vincle, una complicitat, i que en cada sessió hi ha més confiança, pots estirar el fil i les sessions s'enllacen". Malgrat que durant les sis sessions de dues hores que dura el programa s'aborden temàtiques concretes, com l'afecte, l'autonomia, l'autoritat, la resolució de conflictes o, com avui, les responsabilitats en l'àmbit domèstic, és habitual que algunes qüestions aflorin en cada taller. La dinamitzadora deixa clar que la principal preocupació dels pares és "com mostrar una autoritat positiva amb afecte i estimació, que els facin cas, per exemple, complint les tasques que els han encomanat, però sense caure en l'autoritarisme perquè hi hagi una bona convivència". En aquest sentit, la mestra admet que "el binomi d'aplicar una autoritat positiva és complicat perquè la paraula autoritat fa por, però cal fer-ho amb molta comunicació, explicant-nos". En l'àmbit social, Planells exposa que la dificultat més gran que tenen les famílies a l'hora d'educar els fills és el poc temps que passen plegats: "Entre la feina que tenen i el munt d'activitats extraescolars que fan els fills és difícil trobar moments per compartir". Amb els adolescents tampoc té dubtes a l'hora d'assenyalar quins són els reptes del pares: "Les famílies volen que no es trenqui el vincle, però els joves demanen més distància, en aquesta edat". La solució per apropar-nos-hi, a parer seu, passa per "potenciar aquest vincle des de ben petits perquè potser no evitem certes coses, però farà que hi hagi més confiança i que els puguis donar algunes pautes". Unes pautes que simplement consisteixen a saber "dir que no o tenir la capacitat de triar en el seu entorn d'amistats, ja que, si no, pensen que tu no estàs amb ells". Planells, que ha impartit sessions en diferents llocs, exposa: "En el fons les preocupacions són les mateixes: si ho estic fent bé, si li dono el que necessita... Les diferències sorgeixen de l'entorn o dels recursos que els pares els poden oferir".

Vincles d'amistat

El programa, que ha començat a aplicar-se aquest any i s'acabarà al desembre, es mantindrà el 2014. La bona acollida que ha tingut la iniciativa entre les famílies n'és el motiu. "Un cop acaben les sessions, el nivell de satisfacció és molt alt, hi ha pares que em demanen el correu electrònic o que busquen més informació pel seu compte", afirma la dinamitzadora, que considera que "anirien bé dues sessions més". Cèlia Camarasa, coordinadora dels tallers a Barcelona, Lleida i Tarragona, afegeix que "quan s'acaben les sessions hi ha grups de mares i pares que se segueixen veient". Això passa sobretot amb els grups de nens més petits, els de 0 a 3 i els de 3 a 6, tot i que amb els de 6 a 12 i els de 12 a 16 també se'n donen casos. Amb l'experiència d'haver coordinat 115 dels 155 tallers que s'han fet a Catalunya aquest curs a través de la cooperativa social Eduvic, Camarasa apunta que els més exitosos han estat els d'edats més primerenques: "El de 12 a 16 anys ha tingut poca demanda, però quan se'n fan sovint tanquem inscripcions perquè les famílies necessiten entendre l'adolescent per evitar que qualsevol conversa es converteixi en una discussió". La gestió va a càrrec de la cooperativa en el cas dels municipis més petits, i en ciutats més grans, com Lleida, es fa conjuntament amb ajuntaments, centres cívics i biblioteques. A Barcelona capital són les escoles les que coordinen els tallers. "Només hi vénen les famílies del centre. A fora és més neutre i apareixen més temes perquè la realitat s'escapa del dia a dia de l'escola", explica Camarasa. El denominador comú de les famílies que hi participen és que "estan implicades en l'educació dels seus fills".