Fórmules educatives contundents
No és infreqüent que uns pares perplexos pel que va succeint en la vida del seu fill o filla adolescent m'interroguin per la bondat d'algunes fórmules educatives clares, contundents i pragmàtiques. Volen saber si serveix el que es ven en programes televisius de la mà de personatges testimonials que fan de germans grans i porten els fills esgarriats a viure experiències de dura supervivència. O citen psicòlegs visitadors que ensenyen a casa les actuacions reactives que cal tenir en tot moment per educar bé. De vegades, la demanda és la simple reacció davant de la incertesa. Es troben, de cop, intentant educar personatges per als quals ja no serveixen bona part de les fórmules anteriors, de manera que la tasca de fer de pares i mares esdevé una feixuga i permanent innovació. Els dubtes sobre el resultat final els porten a la recerca de manuals d'autoajuda amb receptes segures.
En altres casos, la demanda és producte de l'agudització de la distància vital. Pares i mares que han tingut (diuen) adolescències i joventuts formals, ordenades, obligades i responsables s'espanten quan les vides dels seus adolescents sembla que s'omplin d'experiències en territoris desconeguts. Qui ha viscut entre càlcul de derivades veu que tot és un problema quan sent la desconeguda aroma de la maria. Comença considerant que li ha caigut a sobre un problema per al qual no està preparat i davant del qual cal actuar amb contundència. Li costa descobrir que el món del seu adolescent no circula pels camins que els pares havien previst.
La consulta també apareix quan es combinen models d'educació familiar basats en la rigidesa, les normes clares i inflexibles i, alhora, una gran dificultat per saber esperar, per entendre que els itineraris educatius tenen pauses, endarreriments, equivocacions i que el que cal mirar de produir és un bon final i no un adequat present. Costa que entenguin la diferència entre l'experiència irreversible i l'error necessari i superable. Els resulta difícil acceptar que la inflexibilitat fora de temps i lloc produeix més desastres que la ductilitat pacient.
En escoltar, però, aquests pares i mares preocupats per encertar l'educació dels adolescents penso que a tots els aniria bé poder compartir el seu desconcert amb altres pares i mares i trobar professionals que no els venguessin bones fórmules sinó temps oberts d'escolta.
