Estudiar el que t'agrada

Al'última classe del curs, tal com vaig prometre als alumnes, els vaig parlar del meu vessant d'escriptor i de la meva experiència en el món de la premsa escrita. La majoria ho van trobar interessant i enriquidor. En acabar la classe una de les alumnes se'm va acostar i em va preguntar si valia la pena estudiar la carrera de periodisme. Jo li vaig confessar que no -em va sortir de l'ànima-, que si volia trobar feina pensés en un altre ofici. Després em va saber greu i li vaig dir que si això era el que l'ompliria professionalment, doncs que tirés endavant.

La meva reacció em va sorprendre, i crec que la vaig desanimar perquè estic massa influenciat pel que m'he trobat, per molts companys que ho estan passant malament, encara que d'altres han arribat molt lluny. En tot cas és la meva experiència i prou. Durant els anys que vaig treballar de periodista m'ho vaig passar molt bé. Era jove i inexpert, però precisament per això em van contractar. I a més em pagaven un sou, el meu primer sou. Però jo no vaig estudiar periodisme, vaig fer filologia, i el meu instint em deia que tard o d'hora em dedicaria a la docència. En paral·lel, sempre m'he percebut com a escriptor, tot i que sóc autodidacte.

Què farem demà?

Actualment, els adolescents s'angoixen quan acaben quart d'ESO i segon de batxillerat perquè se'ls fa decidir què volen ser de grans! Han de triar d'una llista predeterminada en què volen convertir-se. Alguns no ho saben ni ho sabran mai, són incapaços de veure's en el futur fent res de profit. D'altres tenen clares les seves intencions encara que no siguin rendibles o tinguin males perspectives laborals. La tercera opció és deixar-se portar per l'herència acadèmica dels pares. Estudiar el mateix per tradició familiar o perquè els espera un negoci a heretar.

Jo crec que tothom hauria d'estudiar el que volgués. És part del camí cap a la felicitat. Alguns no hi arribaran per nota -una llàstima-, però d'altres no hi arribaran per diners -un drama-. Malament rai quan un país desaprofita els somnis dels seus alumnes per manca d'ajudes. Tal com estan les coses uns quants hauran de marxar si volen assolir el seu objectiu. Ho tindran molt clar, perquè la passió de viure del que t'agrada no te la pot esguerrar res ni ningú.