En família

Desinfecció domèstica?

A finals de novembre, els mitjans de comunicació van parlar d’un cert “estudi Sanytol sobre gèrmens a la llar”, amb dades aparentment alarmants com ara que “la pantalla d’un smartphone pot contenir 600 bacteris diferents, mentre que un vàter que s’hagi netejat recentment no en té més de 20”; que “la meitat dels espanyols no desinfecten correctament la seva llar”, que “als fregalls i draps de cuina hi ha sis vegades més bacteris que a la tapa del vàter” o fins i tot que “netejar poms de porta, calaixos i electrodomèstics és clau per evitar la transmissió de la grip i altres virus respiratoris”.

I jo em pregunto... quines són, exactament, les terribles infeccions que han augmentat al món d’ençà que existeixen telèfons mòbils? ¿Hi ha algun organisme nacional o internacional seriós que hagi recomanat mai desinfectar la llar i que hagi establert uns criteris per valorar-ne el resultat? Sabem si l’aigua és potable o no perquè hi ha uns criteris químics i bacteriològics que ho defineixen però ¿com podem saber si una casa està desinfectada “correctament”? Hi ha més bacteris en un drap de cuina, humit i amb restes d’aliments, que a la tapa del vàter, una superfície de plàstic llisa i sense res per menjar. ¿De debò algú se’n sorprèn?

Els bacteris i altres microorganismes són per tot arreu: a l’aire, a l’aigua, a casa i al carrer, a dins dels nostres budells, a la nostra pell... En general no necessitem eliminar-los, no podem eliminar-los, i en la major part dels casos no ens convé eliminar-los. Els poms de porta no juguen cap paper important en la transmisió de la grip i altres virus respiratoris, i si bé als edificis públics pot ser raonable desinfectar certes superfícies que toca molta gent, a casa nostra, amb les persones amb qui mengem, dormim i compartim sofà, a qui fem petons i acaronem, cregui’m, si ens enganxen la grip, no serà pel pom de porta.

He deixat pasar un parell de mesos, esperant que sortís a la llum l’estudi en questió. Tenia curiositat per saber quantes llars van investigar, com les van triar. Però l’estudi no ha sortit. Ni a les bases de dades de publicacions científiques, ni a la llista de publicacions de l’autora a la web de la Universitat de Barcelona (investigadora, d’altra banda, seriosa i prestigiosa), ni tan sols a la web de Sanytol, que ni ho mostra ni ho menciona. Això sí, un centenar de diaris, ràdios, televisions i webs ho han publicat com a notícia. És molt més barat contractar un investigador universitari que pagar publicitat. Trista universitat i trist periodisme.