Clarament en arribar l’estiu hi ha més ganes de sortir, més possibilitats que ens toqui el sol, córrer, passejar i gaudir de la natura. La canalla ens ho demana i és que, si poguéssim, ho faríem no sols a l’estiu o per vacances, sinó durant tot l’any.
Ara el que passa és que coincideix amb el fet que les vacances escolars són més llargues que les laborals i, per tant, és imprescindible buscar activitats que afavoreixin resoldre aquesta situació. Ara bé, cal fer una mirada cap a aquestes activitats que permetin veure que aquest temps té un gran valor educatiu i no sols d’esbarjo. Un temps que no ha de ser només una solució per a les persones adultes que no saben què fer amb la canalla, sinó una gran oportunitat per als infants i adolescents.
Aquestes activitats ofereixen unes pautes de relació molt vinculades amb la globalitat de la persona: relacions de cooperació i col·laboració que potencien les relacions afectives, activitats corporals, contacte amb la natura, activitats en equip, comprensió i cooperació entre persones i entre grups, descoberta de les moltes habilitats personals i diversitat d’interessos en un entorn més natural i, sobretot, en unes situacions més apropiades a les edats de la canalla que permeten un aprenentatge humanitzat i conèixer altres referents d’èxit no sols vinculats a l’aspecte que la societat continua sobrevalorant: el que és racional, el que és teòric.
Aquest aprenentatge transversal -més global- que permet viure el temps lliure de manera positiva i engrescadora és avui en dia imprescindible. I més quan és habitual sentir a parlar de l’addicció als dispositius que ofereix la tecnologia, i quan l’oci adolescent té formes que cal revisar.
Així doncs, la idea principal que cal reforçar és que hem de posar èmfasi en el fet que l’educació no es dóna només a l’escola i a casa, sinó també en aquests espais diversificats que permeten moltes activitats diferents, sense competitivitat, on les relacions no estan condicionades pel lligam familiar, ni es donen en el marc del grup escolar amb 25 criatures de la mateixa edat.
És important no pensar que durant aquest període es pot perdre el que s’ha fet durant el curs. Al contrari, cal promoure-ho durant tot l’any per tal que sigui una forma habitual d’educar i que possiblement hauria de ser tan gratuïta com la mateixa escola i no sols una solució conjuntural.
