Benvinguts al circ! Formació sota la carpa

Ara fa un any els alumnes de l’Institut Salvat-Papasseit de la Barceloneta poc s’esperaven que estarien fent números de circ davant més de dues-centes persones. El miracle va tenir lloc al mes de desembre, quan una desena d’estudiants de 12 a 16 anys d’aquest centre educatiu van poder fer una demostració de tot el que han après aquest últim any a La Central del Circ. L’ànima d’aquesta innovadora iniciativa ha sigut Rubén Sapinya, integrador social de l’institut. Formador en circ social, després d’alguna experiència prèvia a l’Ateneu de Nou Barris va proposar a la psicopedagoga de l’institut, Eulàlia Esclapès, aprofitar la proximitat de La Central per desenvolupar-hi un projecte educatiu.

L’institut, que des de fa tres anys treballa per projectes algunes assignatures troncals per motivar l’alumnat, s’hi va avenir de seguida i ho va incorporar com una assignatura de lliure elecció. “Tenim nens, vosaltres teniu un circ, fem alguna cosa plegats”. Això és el que li va dir el Rubén a la Juliette Beaume, cap de projectes d’aquest espai de creació d’espectacles de circ, que també va dir que sí sense pensar-s’ho dues vegades. Aquest és l’origen de Circoneta, un projecte de creació comunitària que té com a objectiu afavorir la feina en equip, així com el creixement personal, l’esperit crític i l’autoestima d’uns adolescents que viuen en una situació socioeconòmica complicada.

Amb el finançament de l’Obra Social de La Caixa, els alumnes que hi han participat han treballat tot un any amb artistes professionals per aprendre les diferents disciplines de circ i crear un espectacle propi: “Ni jo ni els nois ens imaginàvem que el projecte agafaria aquesta volada, ni ens passava pel cap que faríem una cosa tan rellevant”, admet Sapinya, que no amaga la seva alegria per la fita aconseguida. “Ha sigut una aventura molt bonica i intensa, teníem ganes de treballar amb adolescents perquè creiem que connecten amb el circ”, assenyala Beaume.

De fet, La Central ja va portar a terme un projecte semblant fa dos anys amb dones grans, que van fer un taller d’iniciació i van assistir a algunes mostres obertes com a espectadores. Aquest grup de dones tampoc s’han perdut el debut del grup d’estudiants de secundària.

Els valors del circ

Sempre que pot, Sapinya treu els aparells de malabars a l’hora del pati perquè els alumnes els provin. Així va seleccionar bona part dels estudiants que es van convertit en artistes per un dia: “Els hi vaig proposar als que hi mostraven més interès”. Un interès que, com coincideixen totes les parts implicades, s’ha hagut de treballar cada dia. “Són adolescents, un dia treballen molt bé i l’altre menys, tenen pujades i baixades, però a mesura que s’acostava l’estrena de l’espectacle s’hi van abocar”, explica Sapinya. Ho veu de la mateixa manera la cap de projectes de La Central del Circ, que assegura que “veient els progressos que han fet al·lucines, és un petit miracle”.

Tot plegat no deixa de ser també una història de superació, ja que van haver de superar el sotrac que va suposar per a tots la mort en accident de moto de Ricardo Gallardo, director artístic del projecte, al mes de maig. El seu successor, Jorge Albuerne, amb ells des del setembre, lloa l’evolució dels alumnes: “M’ha sorprès la seva seriositat. Han demostrat una gran professionalitat, la progressió ha sigut espectacular”.

Després d’una primera fase en què els estudiants van descobrir les diferents disciplines del circ, l’últim trimestre de l’any el van dedicar a crear un espectacle en què tota la representació gira al voltant de les seves mateixes improvisacions. Albuerne revela que la part més crítica van ser els malabars, perquè “requereixen molta perseverança, dedicar molt de temps a practicar”. Precisament, la perseverança és un dels valors que el circ els ha aportat: “El circ genera cooperació i solidaritat perquè implica estar pendent del company, esforç, valors que a l’adolescència no es tenen presents”, exposa Albuerne.

Beaume també destaca altres virtuts del circ que els alumnes han anat assumint a mesura que el projecte avançava: “El nivell de concentració o d’escolta ha sigut molt alt en les últimes setmanes si el comparem amb les primeres sessions”. No debades, el procés de creació ha sigut gradual amb un taller un dia a la setmana per acabar amb una residència artística a La Central del Circ: “Hem treballat com qualsevol companyia que presenta el seu espectacle aquí”, subratlla Sapinya.

Tot i que el director artístic deixa clar que “l’objectiu del programa no és formar artistes ni públic potencial, sinó persones”, molts dels alumnes ja pensen en el circ com a sortida professional. És el cas de la Roser Martínez, l’única noia inscrita: “M’agrada l’acrobàcia i el trapezi, i quan m’ho van proposar no vaig dubtar ni un segon a apuntar-m’hi”. El camí no ha sigut fàcil. També s’hi vol dedicar el Kuhrram Ali, tot i que és conscient que “és difícil ser artista perquè requereix molta dedicació i esforç”. Si La Central del Circ troba finançament per al curs vinent, l’experiència es repetirà.