Amants separats però pares junts

Una reacció típica dels amics davant la notícia que aquest cap de setmana el passaràs amb la teva ex i els nens se sol expressar d'aquesta manera: "Esteu bojos". Lluny de ser un bon diagnòstic, crec que és la pura expressió de la incapacitat per comprendre per quina raó una parella que s'ha separat ha de fer coses tan estranyes, si no és per mirar de refer la relació o per torturar-se. Aquests amics potser són capaços d'entendre que les parelles divorciades es trobin amb els nens per Nadal o per Sant Esteve, o en un dinar de pares de l'escola. Però anar-se'n amb l'ex un cap de setmana amb els nens els sembla una raresa, una aberració del comportament que entra, segons ells, en l'àmbit de la bogeria. Compartiu el llit? Si els dius que sí, els sembla surrealista (i potser tenen raó), però si els dius que no, també. I si els dius que no només això, sinó que aquest estiu planegeu passar junts una setmana de vacances, aleshores et diuen que a més a més d'haver-te begut l'enteniment, ets un ximple i un masoquista. I creieu-me que hi ha força separats que fan aquestes rareses. Jo les trobo més valentes que les vacances de molts matrimonis amb vies d'aigua a la línia de flotació.

Tu hi vols tornar

Però la cosa no s'acaba aquí. També he pogut constatar que els més incapacitats per entendre les trobades dels ex són les noves parelles, especialment si no vénen, ells o elles també, d'una separació. Poden entendre que passeu junts la tarda de l'aniversari del nen, però que feu nit en un refugi de muntanya els resulta tan incomprensible que aleshores, en lloc de l'"esteu bojos" diuen allò tan pesat: "Tu vols tornar amb la teva parella".

A mi els "esteu bojos" dels meus amics no m'han preocupat mai gaire, perquè els amics no es perden per culpa d'això, ni perquè tinguin orientacions sexuals, polítiques, religioses, futbolístiques o literàries diferents de les nostres. Però amb les noves parelles la cosa és diferent. Avui el títol d'aquesta secció pren tot un altre sentit. Perquè és cert: entre separats, la unió és molt més fàcil. Als separats no ens costa tant d'entendre que és fantàstic que els nens puguin constatar que els seus pares ja no són amants, però sí uns bons amics que mantenen una bona entesa en la relació amb els seus fills. Potser han trencat com a amants, però no com a pares.