La mare de la Laura, que acostuma a vestir de color blau, verd i altres tons més aviat foscos, va quedar garratibada quan la seva filla, de dos anys, va dir-li què volia per Reis: "Vull una nina rosa, una tenda dels indis rosa i... un camió rosa". I és que la Mariona és una d'aquelles mares que quan va saber que esperava una nena va pronunciar la frase: "Jo mai la vestiré de rosa ni de princesa".
Mentre la Laura ha estat un nadó ha sigut fàcil complir-ho. Ara, a poc a poc, sigil·losament, el rosa s'està apoderant dels seus gustos. Cada matí, quan s'aixeca, vol la mateixa samarreta rosa. Quan plou, la Laura sembla un xiclet, amb botes d'aigua rosa, capelina rosa i paraigua rosa. El vestit de princesa rosa encara no ha arribat. Forma part del debat entre el pare i la mare: ¿"L'hi comprem o no? ¿Respectem el seu gust o preparem una estratègia per combatre el rosa?"
El cert és que, tot i ser tan petita, la Laura no adora el rosa perquè totes les nenes el portin incorporat de naixement. Malgrat que la seva mare hagi evitat el color, a l'entorn és omnipresent, des de les primeres peces de roba fins a les imatges més pop que perceben des de petits, des de la Hello Kitty fins a l'elefanta Elly del Pocoyó, passant per tot el repertori de fades i princeses vestides de rosa de la factoria Disney. Aquesta divisió dels sexes en dos equips, els de blau i els de rosa, però, no ha estat sempre així ni és igual en totes les cultures. Antigament, els més petits, fins als 6 anys, vestien de blanc, explica Jo B. Paoletti, psicòloga i historiadora de la Universitat de Maryland i autora del llibre Pink and blue: telling the girls from the boys in America .
Als Estats Units va ser després de la I Guerra Mundial quan els dos colors van aparèixer com a distintiu. En els orígens, però, el rosa era per als nens, perquè es considerava un color més enèrgic. El blau, per a les nenes, perquè era "més dolç". El duien les santes, les verges i les princeses d'aleshores. Per als nens, abans que el rosa es va començar a utilitzar el vermell, color de reis, que va anar convertint-se en rosat quan els impressionistes van posar de moda els tons pastel.
Les modes canvien
Durant un temps, el blau també es va promocionar com el color per als que tenien ulls blaus i el rosa per als ulls marrons. Va ser el 1940 quan la indústria tèxtil va fer un gir per promocionar definitivament el rosa per a les nenes i el blau per als nens. Aquest canvi va estar influenciat pel fet que l'uniforme dels soldats fos blau, un color que aleshores es va començar a identificar amb els tòpics masculins, com la valentia i la fortalesa.
Als anys 70, amb l'ascens del moviment feminista, la roba rosa va perdre força i van tornar els colors neutrals. A mitjans dels 80, quan es van popularitzar els tests prenatals que permeten determinar el sexe del futur nadó, la moda va tornar, i força. Fins avui. En bona part perquè és la manera d'incitar les mares a comprar el màxim possible abans que la criatura neixi. Tot plegat ho corrobora un estudi recent realitzat per la Universitat d'Ohio, en el qual s'ha comparat la roba que compraven les mares dels anys 70 amb la d'ara. La conclusió del treball és que, comparats amb els nadons de fa tres dècades, els d'avui són molt més propensos a passar els seus primers mesos embolicats amb roba i llençols que ja d'entrada etiqueten el gènere, igual que els objectes amb els quals interactuen.
Ells trien? Segur?
Avui, fins i tot molts hospitals posen un gorret de color rosa o blau segons si qui acaba de néixer és nen o nena. També l'adhesiu del bressol per identificar al nadó pot ser d'un color o de l'altre. La criatura, però, és aliena a la immersió que tot just acaba de començar. Laura Clèries és dissenyadora de roba infantil i té un fill de quatre anys. "De petit, a ell li agradava el rosa. Estic tan segura que és una qüestió de màrqueting!", afirma sense dubtar. Ha treballat en la creació de les col·leccions infantils de Zara Home. Ara té la seva pròpia col·lecció de tèxtil infantil per a la llar (Home-t-home.com), és investigadora de tendències i docent del curs de Disseny de Moda Infantil a l'IED Barcelona, Escola Superior de Disseny. Les seves creacions són unisex i, encara que pugui utilitzar el rosa com qualsevol altre color, predominen altres tons que poden utilitzar indistintament nens i nenes, com el turquesa i el taronja. "És cert que el rosa i el blau sempre venen, però això passa sobretot als països del sud, més conservadors. Als països nòrdics, per exemple, no hi ha aquesta diferenciació, i a França per als nadons es fan servir més el blanc o els colors empolsats gris", explica Clèries. Els eslaus, per exemple, sovint fan servir el vermell per a les nenes.
Un altre dissenyador de tèxtil infantil, David González, al capdavant de Thekingsofthehouse.co, firma col·laboradora del portal de venda per internet Smartkidds.com, crea les seves col·leccions pensant a desenvolupar un concepte divertit i educatiu, que estimuli la imaginació i el joc, i no plantejant el sexe dels nens. Per començar, tot és unisex, i, per exemple, hi ha bodis i jerseis de color groc amb un ou ferrat al mig o pijames d'astronauta amb molts colors. L'única peça de color rosa del seu catàleg són unes mitgetes pensades perquè cada cama expressi un percentatge, com la barra d'un gràfic. La dreta, amb menys rosa, diu 40% princesa. L'esquerra, amb més rosa, diu 60% rebel.
El cert, però, és que per als dissenyadors també acaba sent difícil fugir del rosa. Per això, González i els seus socis estan pensant una nova col·lecció que incorporarà més rosa. "El cert és que ens hem trobat amb pares i mares que ens pregunten si no tenim un determinat model en rosa. Ens ha sorprès, ens diuen que la seva nena els demana rosa", explica González, que manté el contacte amb els clients del portal a través de les xarxes socials. "Recordo el cas d'una mare que m'explicava que tenia uns mitjons rosa que no podia rentar perquè la nena era el primer que li demanava en aixecar-se", explica. N'hi ha que trien la vida en rosa.
