GEMMA CASTANYER

De vegades el 3 és un 4

Dues parelles joves expliquen l’experiència d’esperar bessonada després de dos fills. Buscaven el tercer i van acabar amb una sorpresa en majúscules que requereix canvis a tots els nivells

L’any 2013 a Catalunya hi va haver 1.534 parts de bessons. En els últims 23 anys la xifra s’ha doblat. El pic més alt va ser el 2010, amb 1.702, segons dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). L’arribada de bessons, en general, trenca els esquemes de qualsevol parella que espera un fill: “Ningú pensa que li pot tocar perquè donem per descomptat que en vindrà un, però, evidentment, pot passar i passa”, afirma Àngels Torras, terapeuta morfoanalista especialista en l’acompanyament de parelles durant l’embaràs i el part. Però què passa quan aquesta notícia es dóna quan ja es tenen dos fills? Com s’ho munten les parelles que busquen el tercer i els n’arriben dos de cop? Com els canvia la vida? N’expliquem dos casos recents. Els bessons del Quim Aragó i l’Alba Canal arribaran al mes d’abril. Ja tenen la Savina, de 5 anys, i el Roc, de 3. Les bessones de l’Aleix Villatoro i la Laura Pinyol, la Queralt i la Berta, acaben de fer dos anys. La Jana en té 6 i el Roc 4. Les dues parelles, tant ells com elles, tenen 35 anys de mitjana.

La notícia

“En la primera ecografia les dues bosses es veien perfectament. Ho vaig intuir abans que m’ho confirmés la ginecòloga”, explica l’Alba. “Em vas agafar la mà i em vas dir que canviés de feina”, afegeix el Quim. “Ah, sí? Vaig fer això? Ni ho recordo... Esclar, és que estava en estat de xoc”, diu ella. “Volíem un tercer fill, de fet el buscàvem, però mai hauria imaginat que passaria el que estava veient a la pantalla”.

“En el nostre cas sempre havíem volgut tenir fills, el dubte estava entre tenir-ne tres o quatre”, diu l’Aleix. “I els volíem tenir seguits -afegeix la Laura-. De fet, els dos primers van anar com un rellotge suís, perquè es porten dos anys i sis dies. I quan el petit tenia un any i escaig vam deixar de vigilar i em vaig tornar a quedar embarrassada de seguida. El tercer embaràs no va significar cap sorpresa. Vam pensar: «Mira que bé, continuem en la nostra mitjana de criatura cada dos anys». Però quan vam anar a la consulta i em van dir que n’hi havia dos... Ufff... Jo en estat de xoc i ell eufòric”. I continua la Laura: “De fet, abans d’entrar a fer l’ecografia, l’Aleix, com ja havia fet en els dos casos anteriors, va deixar anar: «Ai, que si en vénen dos...» I jo li vaig engegar: «Calla, només faltaria això, que ja els tenim prou seguits!» I mira, no volies caldo? Doncs dues tasses!”

El viatge emocional

Pair aquella notícia no va ser fàcil per al Quim i l’Alba. Durant una setmana la parella va viure un viatge emocional ple de pors i dubtes sobre què fer. Uns dies d’infern que l’Alba recorda amb detall: “Hi havia molts factors que m’hi feien renunciar, des de l’econòmic fins al logístic, però sobretot que em veia incapaç de donar prou amor a quatre fills, d’assumir la tasca addicional que em venia; em sentia anul·lada i tenia por. ¿Com podíem començar una aventura d’aquella envergadura amb aquell estat anímic?”, es pregunta. “Decidir avortar no era només avortar. Nosaltres havíem buscat aquell fill, el volíem. Aleshores què fas? ¿Avortes ara i en busques més? I si et torna a passar, què fas? Tots aquests plantejaments eren contradictoris entre si. Un dia pensàvem d’una manera i l’endemà de l’altra. Vam passar una setmana horrorosa”, afegeix l’Alba.

Un cop presa la decisió de continuar amb la gestació, els dubtes van desaparèixer. “Recordo la cara d’alleujament que vas fer quan vam decidir tirar endavant. La recordaré tota la vida. Vas bufar i et vas desinflar, aquella situació t’estava tensant”, diu l’Alba al Quim. “Sí, de fet, el gran motiu pel qual pensàvem a tirar enrere era la feina. La meva feina és molt volàtil. Però si ella es veia capaç de tirar endavant, jo li donaria tot el suport”, explica ell. “De fet -afegeix ella-, el plantejament de decidir que sí va ser meu. I quan vaig veure que ell es quedava tranquil i s’ho creia de veritat vaig pensar: «Ja està, aquesta és la decisió». I quan ho vam haver verbalitzat, ja no hi va haver dubtes”.

La reacció

“Si alguna cosa recordo positiva d’aquella setmana va ser l’acompanyament que vam rebre dels més pròxims. De seguida ho vam explicar a la família i als amics més íntims, i vam rebre suport absolut de tothom, ningú ens va jutjar, només missatges positius. Prenguéssim la decisió que prenguéssim, la presa era la correcta”, recorda l’Alba.

“Nosaltres ho vam anunciar potser una mica abans del que hauríem volgut. I sí que recordo que la gent reaccionava amb molta incredulitat. Jo els estava donant una bona notícia, tot i estar una mica espantada, i veies cares desencaixades. Em deien: «¿Esteu bojos?» «Però què feu?» «Què dius?»”, explica la Laura. “En el meu cas vaig establir un protocol força divertit. Primer deia: «Mira, que estem embarassats». I tothom deia: «Oh, que bé! Un altre». I al cap de mig minut els afegia: «De dos». I aleshores veies com canviaven les cares. Va ser un experiment sociològic de primer ordre!”, diu l’Aleix.

Els canvis

L’arribada dels bessons ha requerit canvis immediats en tots dos casos, tant estructurals com personals i professionals. A casa de l’Alba i el Quim s’ho han plantejat en positiu, com una oportunitat per créixer a tots els nivells. “Quan et passen coses tan transcendentals com aquesta perds la por d’un minut a l’altre. Ara ja no sento la por que em va paralitzar durant una setmana. Ara em sento capaç de tirar endavant amb tot, em sento Superman. Tinc pors, esclar, però d’aquestes que et fan estar en alerta”, explica el Quim.

En el cas de la Laura i l’Aleix el primer canvi va ser frenar les obres de la casa on volien anar a viure i adaptar el pis amb dos llitets més. El segon pas més immediat va ser comprar-se un cotxe prou gran perquè nens i cotxets hi cabessin sense problemes: “Vam arribar a negociar amb cinc concessionaris alhora. I, després de molt mirar, vam acabar comprant-nos una furgoneta amb un maleter amplíssim on hi cap de tot”, expliquen.

L’estalvi

L’arribada de la Queralt i la Berta s’ha notat a la butxaca dels Villatoro-Pinyol. “On mengen dos no mengen quatre cada dia -diu la Laura-; els nens mengen, i mengen molt, i la despesa és alta, sobretot en les coses imprescindibles. Vaig escriure a una casa de bolquers demanant que em venguessin a l’engròs un palet industrial de totes les talles dels 0 als 2 anys i em van respondre que no, que només venen al detall”, afegeix. “Per contra -afegeix l’Aleix-, l’avantatge de tenir dos fills més grans és que ja t’has muntat una xarxa d’amics i parents amb criatures que et proporcionen moltes d’aquestes coses que necessites només uns mesos i que no es fan malbé”.

Actualment a Catalunya hi ha més de 98.000 famílies en possessió del títol de família nombrosa, segons dades del departament de Benestar Social i Família de la Generalitat. Un carnet que ofereix alguns descomptes i avantatges fiscals, “allunyat, encara, de les polítiques familiars d’altres països europeus”, com afirmen des de la Fanoc (l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya). Per suplir algunes d’aquestes mancances, fa poc s’ha creat Mésde4, una web (www.mesde4.cat ) que neix de la iniciativa privada amb l’objectiu de posar a l’abast de les famílies nombroses descomptes en tot tipus de productes i serveis: “Vam crear la web per ajudar altres famílies com nosaltres a allargar el pressupost familiar i així aconseguir més amb els mateixos diners”, explica Anna Marta Roca, membre fundadora de la web. “Contactem amb empreses, comerços i professionals sensibles al nostre col·lectiu. Actualment tenim 450 famílies registrades”.

El dia a dia

Organitzar-se amb quatre fills tan petits requereix molta energia, força ajuda i una acurada logística: “El primer any va ser una mica més complicat perquè els grans també eren molt petits. Per això vam aconseguir que cada tarda vingués algú extern (avis, amics, etc.) no tant per ajudar com simplement per ser-hi”, explica l’Aleix. “Ara que ja són més grandets intentem ser molt estrictes amb els horaris perquè si la cosa es descontrola es converteix en un caos”, afegeix. “Cada dia fem el mateix. A les sis banyem les nenes, a dos quarts de set els poso cremes i els faig massatges. A les set sopen i a dos quarts de vuit se’n van al llit. A aquesta hora els grans ja surten de la dutxa (ho fan sols), a les vuit sopen i a les nou estan dormint. Aquest esquema és un rellotge matemàtic cada dia”, diu la Laura.

Moments fantàstics

Més enllà de ser el focus de totes les mirades, sobretot quan fan sortides tots sis junts, l’Aleix i la Laura confessen que tenir família nombrosa és el millor que els hauria pogut passar: “Veure’ls a tots créixer sans i feliços no té preu. Sempre els dic a la Queralt i la Berta que són la millor de les notícies inesperades que m’han donat a la vida”, diu la Laura. “La vida se t’omple de moments fantàstics. Des d’un dia que a taula inicies un joc i de cop i volta t’adones que sis persones l’estant fent conjuntament fins a pujar-los al cotxe, mirar pel retrovisor i adonar-te que tota aquella colla són fills teus”, explica l’Aleix. “Jo tinc la sensació de ser una rotllana molt ampla i ells també ho saben. Saben que són molts i més que la majoria dels altres nens”, diu la Laura. “Quatre de moment...”, li somriu irònic l’Aleix. Això ja seria de traca!