Un signe que pot dir molt

Tothom ho ha fet algun cop. Diem adéu a un nadó a la vegada que obrim i tanquem la mà. I, sovint, el nadó fa el mateix gest. ¿Els bebès que encara no han après a parlar tenen capacitat de comunicació? Aquesta possibilitat va ser estudiada a la dècada dels vuitanta als Estats Units per Joseph García, especialista en desenvolupament infantil, així com per Linda Acredolo i Susan Goodwyn, dues professores. Tots tres van arribar a la conclusió que els nadons a partir dels sis mesos són capaços de comunicar-se si se’ls dota d’un llenguatge de signes específic per a ells. Va ser el mateix García qui va crear aquest llenguatge, i així van néixer els Baby Signes o signes per a bebès.

A poc a poc els Baby Signes es van fer molt populars als Estats Units, el Canadà, l’Amèrica Llatina i Europa. Avui dia comencen a ser coneguts al nostre país, i ja hi ha força persones interessades a conèixer-los i posar-los en pràctica. Una de les empreses pioneres a l’Estat en la difusió i la formació del llenguatge per a nadons és Cincodeditos. Claudia Carter n’és la fundadora, i el seu projecte va sorgir arran del seu interès pel desenvolupament emocional dels bebès. La Claudia considera que és molt important saber què necessiten en cada etapa per poder atendre les seves necessitats correctament i, d’aquesta manera, garantir que els nens puguin créixer d’una manera equilibrada. I en aquest sentit afirma que els Baby Signes són una eina molt valuosa: “Un bon dia veus que el teu fill està signant. I això et facilita la vida com a mare, perquè deixes de sentir frustració perquè no saps què vol. Després també veus que el nadó se sent feliç perquè es pot comunicar amb tu i explicar-te coses. I no només coses que necessita, sinó també el que li va passant, el que va veient…”

Ho va veure molt clar un dia que anava caminant amb la seva filla pel parc i la nena va signar la paraula avió. Ella ni s’havia fixat que al cel n’hi havia un. Allò va fer que s’adonés que, amb els signes, la seva filla podia expressar no només el que necessitava, sinó també el que li agradava o el que veia. La Claudia assegura que el fet de dotar el nen d’aquesta capacitat d’expressió, més enllà de les seves necessitats, és clau per al seu desenvolupament, en la mesura que estimula els pares a aprofundir en els conceptes: “Si el teu fill està signant gos, tu ho aprofites per explicar-li que el gos és de color negre, que té pèl…, i el que fas és estimular-lo perquè desenvolupi el llenguatge oral”.

Un estímul per a la parla

Un dels principals recels dels pares abans d’adoptar els Baby Signes és el de pensar que si el bebè aprèn a signar, retardarà la parla. En aquest sentit Clara Llano, logopeda del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) del Servei de Medicina Pediàtrica de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, es mostra convençuda que el llenguatge de signes és “com una bastida que els pot ajudar a desenvolupar el llenguatge oral”. “No té per què retardar l’expressió parlada, perquè quan tu estàs fent servir el llenguatge de signes acompanyes cada signe amb la llengua oral. A més, un cop els nens tenen la paraula, de seguida veuen que és molt més eficient comunicar-se amb el llenguatge oral, perquè els entén més gent i més ràpid”, afegeix.

Al CDIAP del Parc Taulí fan servir el llenguatge de signes per potenciar l’aparició del llenguatge oral i ajudar nens amb dificultats de llenguatge, tant en l’àmbit comprensiu com en l’oral. “Treballem amb sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, com ara plafons, tablets… I el llenguatge de signes és una eina més que ens ajuda a treballar la comunicació amb aquests nens”, explica la Clara. La logopeda del Parc Taulí afirma que el llenguatge de signes per a nadons desenvolupat als Estats Units és cada cop més present a casa nostra. Ella n’ha sigut testimoni, no tant com a logopeda sinó com a mare: “Alguns espais maternals i centres de formació per a pares estan oferint aquests ensenyaments; es pot parlar d’una tendència que s’està implantant”.

Un interès creixent

Dafna Arad i Viola Ouschütz són dos exemples d’aquest interès creixent pels Baby Signes. Totes dues es van formar a Cincodeditos. Ara fan classes a pares que volen aprendre el llenguatge de signes per comunicar-se amb els seus fills i les dues qualifiquen de meravellosa l’experiència de signar i en destaquen tres virtuts principals. D’una banda, poder entendre les necessitats dels petits. Un bon exemple és el de la Dafna, que recorda que quan el seu fill tenia un any va anar al metge i li va dir que el nen tenia otitis perquè l’hi havia dit ell mateix, fent el signe de mal i d’ orella. Per aquestes dues mares, el segon gran avantatge del llenguatge de signes és poder saber què pensa el nen més enllà del que necessita. La Viola té gravat en vídeo la primera vegada que el seu nen va fer un signe al seu pare: “Estaven dibuixant i van fer una flor. El bebè la va reconèixer i va fer el signe, i la cara del meu home en veure que el nen estava signant va ser d’alegria i emoció”.

Finalment, la Dafna i la Viola coincideixen que el llenguatge de signes per a nadons els ha ajudat en la seva comunicació com a famílies poliglotes. La mare de la Dafna és d’Israel, el pare era argentí, i a casa seva sempre hi havia amics americans, francesos i belgues. Ara al seu fill li parlen en hebreu i en castellà, a l’escola aprèn català i els amics dels pares li parlen francès. “Encara no té tres anys i ja parla quatre llengües. I per això els Baby Signes em van anar molt bé, perquè el signe és igual en totes les llengües”, comenta. La Viola també ho considera de gran ajuda: “Jo sóc alemanya, el pare és català i ens vam conèixer parlant castellà. Per a nosaltres és com un pont entre les llengües, perquè la constant de totes les paraules sempre és el signe”.

Àmbit educatiu

El llenguatge de signes per a nadons no està circumscrit a l’àmbit familiar. Hi ha mestres i educadors que també s’estan formant amb l’objectiu d’utilitzar-lo en centres infantils. La Viola Ouschütz ha format educadores que ho apliquen en el dia a dia de les llars d’infants. Per a les educadores, explica la Viola, és una eina de comunicació més que els permet comunicar-se amb els nens i nenes de manera fàcil, i fins i tot els pot ajudar a resoldre conflictes.

La Laura Hernández Viñas és mestra de primària i d’educació especial. També té un màster en logopèdia. Ara s’està formant en aquest llenguatge. El seu interès va sorgir perquè té un espai sobre maternitat i un dia es va trobar que una noia, que era educadora infantil, li va demanar si coneixia aquest llenguatge. Arran d’aquella petició va buscar informació i de seguida es va sentir atreta per aquesta forma de comunicació: “Moltes mares em diuen: «Ai, si el meu fill pogués parlar…» És cert que els nens petits es comuniquen, però a la seva manera, plorant, per exemple. Tot i que les mares ho acabem descodificant, hi ha vegades que pares boja. I el llenguatge de signes facilita la comunicació. Però, a més, també té un component molt lúdic si s’aplica, per exemple, a les cançons”.

La Laura també coincideix amb la logopeda del Parc Taulí que el llenguatge de signes no té cap repercussió negativa sobre la parla, ben al contrari: “El llenguatge oral és un procés evolutiu i una necessitat. No és més còmode fer un signe que parlar. A més, l’expressió oral forma part dels interessos del nen, que tan aviat com pot intenta dir paraules. A més, cal pensar que quan els adults signem acompanyem el signe de la paraula corresponent, així que al final acabes interactuant amb el teu fill a escala oral més que si no signessis”.