Potser és una frase una mica massa contundent però quan, fent memòria, les persones adultes parlen dels records d'infantesa aquesta idea va venint de manera insistent al pensament. I encara més quan es parla amb la canalla d'ara.
El primer que es veu és la cara i la mirada de tendresa, sobretot quan es recorden situacions espontànies o decidides per la canalla: jugar amb pedres, córrer, baixar per un pendent del bosc foradant-se els pantalons, trepitjar bassals... I es posa en evidència que les criatures d'ara fan activitats força diferents, tot i que, quan en tenen l'oportunitat, no s'allunyen tant de les criatures d'un altre temps.
Per això és inevitable veure que les criatures tenen ganes de jugar, saltar i explorar el seu voltant en companyia d'altres de més petites i més grans. Perquè és evident que, malgrat tenir molta tecnologia al seu abast, necessiten no tenir totes les activitats organitzades per poder planificar aventures, experiències, jocs, i deixar anar la imaginació compartint-la amb d'altres.
Tot plegat posa en evidència que la programació del temps dels infants -amb l'escola i les activitats extraescolars que busquen respondre als interessos de la canalla i afavorir l'organització familiar- no deixa ni un moment per viure la infantesa lliure de pressions i obligacions.
La infantesa és una etapa curta i encara l'escurcem introduint la canalla en un món d'aprenentatges, d'eficàcia i d'informacions perquè "en les primeres edats s'aprèn molt ràpidament". I amb tanta programació no hi ha prou marge per tenir iniciativa, i això fa que les criatures hagin perdut la seva essència i que quan tenen un moment lliure tendeixin a passar-lo davant la televisió o demanant ajuda per no avorrir-se.
Quins seran, doncs, els records de la seva infància? Què en quedarà de les vivències del dia a dia, tant de les escolars com, especialment, les de la vida quotidiana, dels moments de joc individuals o amb germans i germanes, amb la canalla del veïnat, de l'escola? Quina consciència tindran d'una etapa de la vida tan important com és la infància (per no parlar de l'adolescència)? Quina enyorança d'aquest moment que hauria d'estar lliure de pressions i ple d'il·lusions i de felicitat! Per això tan sovint la canalla comenta: "Quina sort que vas tenir!"
