Criatures 10/05/2014

El primer any del nadó: guia de salut

L’alletament matern els fa una mica més forts

Trinitat Gilbert
6 min

El Pau (20 mesos) és el primer fill de la Carme Gasull. Primer i únic. Fins als 13 mesos va estar sa com un roure. La Carme el va alletar amb llet materna, també el va vacunar i el primer hivern de vida, l’estació de l’any que més fa patir els nadons, l’abrigava a la nit amb un sac-pijama que li posava per sobre del pijama de cotó perquè, si es descotxava, no passés fred. En definitiva, 13 mesos saníssims.

Tot va canviar quan el va portar a la llar d’infants, assegura la Carme. Llavors van arribar totes les -itis a casa. Bronquitis, otitis, gastroenteritis. “Res greu, tampoc, però, esclar, al cap del mes potser passava dues setmanes a casa i dues a la llar d’infants”. I afegeix: “Ara bé, la llar d’infants ens va encarrilar molts altres hàbits, com, per exemple, el son, perquè fins als 13 mesos no hi havia manera que seguís cap horari estable, ni que nosaltres descanséssim”.

La Carme diu que no es consideren uns pares molt patidors. De manera que no van viure les -itis amb desesperació ni nerviosisme. “Sabíem que podia passar, perquè ja no tenia la protecció de la llet materna i perquè l’exposàvem a un entorn de contacte amb altres criatures que era molt beneficiós, però on, alhora, hi podia haver virus contagiosos”. A la balança dels pros i els contres, hi pesen amb més força els pros. I la Carme ho va repetint mentre parla: hi ha après a dormir i a fer horaris regulars.

Un altre cas. L’Abril (18 mesos) va agafar la seva primera bronquitis quan tenia 38 dies. Va néixer el 21 de novembre, i a finals de desembre quedava hospitalitzada perquè una analítica de la seva mucositat demostrava que tenia una bronquitis agressiva. El dia 27 de desembre de l’any passat entrava a l’hospital de Terrassa i en sortia per Cap d’Any. “El germà gran de l’Abril, l’Aleix, també havia agafat bronquitis durant els mateixos dies”, diu la mare, l’Helena Ruiz.

Per sort, l’Abril es va recuperar ràpidament. “No sé si va ser perquè l’alletava, que era així, però els metges ens deien que el temps mínim de recuperació d’una bronquitis en nadons era d’una setmana, i ella no la va necessitar”, recorda, la mare. Esclar, amb 38 dies de vida, una bronquitis fa patir i neguiteja els pares. “Encara recordo que un pediatre ens va recomanar que durant l’hivern els nadons no havien de sortir gaire de casa, i encara menys anar als supermercats, a les àrees comercials o a altres espais susceptibles d’acumular virus”.

Procés natural

El cap de pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu, Juanjo Garcia, afirma que, durant el primer any de vida, i també durant el segon, els processos infecciosos respiratoris són molt habituals en els nadons. “Diria que fins i tot és possible que passin per cinc o sis processos en un únic any, la majoria banals perquè seran malalties víriques”.

Els símptomes d’alerta són la tos, la mucositat i la febre. “Sempre, sempre, amb aquests símptomes cal anar al pediatre perquè determini l’origen de la infecció i el tractament”. I, continua explicant el cap de pediatria, durant els tres primers mesos de la criatura “el sistema immunològic no està format del tot; per tant, un procés febril requereix una consulta urgent al pediatre, que farà una exploració física al nadó”.

Amb estudis científics a la mà, el pediatre Juanjo García assegura que els nadons alletats amb llet materna “són menys susceptibles d’infeccions”, però que aquest fet “no assegura que no n’agafin cap”. En podran agafar, però “sempre serà un tant per cent inferior, perquè la llet materna juga un paper protector”.

Al costat dels processos infecciosos respiratoris, el cap de pediatria de Sant Joan de Déu hi situa les afeccions intestinals (típicament, les diarrees) i altres de víriques inespecífiques. A partir d’aquí, “hi pot haver processos més importants, com ara la bronquiolitis, que és l’afectació del pulmó per una malaltia vírica, i que produeix dificultats respiratòria”. També caldria estar alerta a canvis sobtats del nadó, com ara unes deposicions constantment toves, vòmits o rebuig al menjar. “Són signes d’alerta que poden indicar que hi ha un procés d’infecció o d’un altre tipus”. Per a aquests casos, i sempre en casos de dubte, la visita al pediatre és imprescindible.

Guanyar pes

Per la seva banda, el pediatre Josep Gaspà explica que, si tot va bé, els pares només s’han de preocupar perquè el nadó agafi pes mes rere mes durant el primer any. Si, a més, hi ha lactància materna, “la immunitat dels primers mesos serà més efectiva, perquè la mare aporta, a través de la llet, defenses al nadó, cosa que no fa la llet de vaca, que té unes proteïnes molt diferents que en cap cas aporten immunitat”.

La segona preocupació del primer any són els plors i el son. “I en aquest camp hi intervé l’experiència o el caràcter dels pares, que entenguin que el nadó plora perquè és la manera que té d’expressar que té son, que li costa adormir-se, que se sent incòmode, que té gana... Poden ser moltes coses però cap de greu, tan sols cal pensar en la frase literal que qui no plora no mama”.

A l’hora de parlar sobre els virus i les llars d’infants, el pediatre afirma que és cert que hi ha relació entre els uns i els altres, sobretot durant els dos primers hiverns d’estada a les llars d’infants. Tot i això, “seran malalties víriques banals, que no necessitaran ni tractament, en el millors del casos, però que, esclar, donaran malestar al nadó”. És més, afirma Josep Gaspà, encara hi ha un fet que cal remarcar: “El nadó que posa en marxa el seu sistema de defenses davant dels virus fa un entrenament, crea la immunitat, de manera que cada vegada es constiparà menys”.

Protocol

A l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona la pediatra general del Servei de Pediatria, Anna Fàbregas, explica que les afeccions més comunes que es troben al llarg del primer any de la criatura, per aquest ordre, són les respiratòries (refredats, bronquitis, pneumònies), les gastroenteritis i, finalment, les infeccions d’orina, que també provoquen febres altes i malestar als nadons. “Són els casos amb què ens trobem freqüentment a l’hospital”, diu la pediatra. Per protocol, un nadó que té menys de tres mesos i que es presenta a la consulta o a urgències a l’hospital, quedarà “quasi sempre” hospitalitzat, perquè el sistema immunològic és immadur i requereix un seguiment extrem.

Finalment, el pediatre fundador de la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, Josep Bras, afirma que el nadó creix amb una cobertura immunitària equivalent a uns sis o set mesos, un període que augmenta si fa lactància materna. Ara bé, a partir dels 8 o 10 mesos, “són habituals les primeres infeccions, benignes, que tenen relació amb les vies altes respiratòries”. És a dir, mocs i otitis, però també d’altres com gastroenteritis o conjuntivitis. “Totes són benignes perquè les malignes, si està vacunat, no toquen”, diu el pediatre Josep Bras, que és autor també del llibre Pediatría en Atención Primaria (Ed. Elsevier).

La criatura que durant el primer any de vida agafa pneumònies o meningitis és perquè “té una falta de defenses greu” i, per tant, caldrà un estudi immunitari per esbrinar la causa exacta d’aquestes infeccions malignes. Així doncs, com que Bras fa una diferència clara entre infeccions benignes (víriques) i malignes (per culpa d’un sistema immunitari deficient), la criatura que va a la llar d’infants en podrà agafar freqüentment de les primeres, però no voldrà dir que “té poques defenses”. En aquest cas, el sistema immunitari del nadó s’està posant a prova davant de virus, que li generaran anticossos i cèl·lules de memòria immunitària.

Dit d’una altra manera, l’adult que de gran no es posa malalt és perquè de petit ho va estar i va crear les cèl·lules de memòria immunitària, que fan que davant del virus el que vol afectar les cèl·lules l’anul·lin. “El problema és que gran part de les experiències infeccioses s’acumulen els primers anys de vida, i això pot neguitejar”, reconeix el doctor Bras. I si no les passen a la llar d’infants, les passaran quan arribin a parvulari.

És evident, doncs, que les llars d’infants no poden ser el cap de turc de les infeccions víriques dels nadons, perquè “en realitat estem desviant el tema de conversa real, que és la falta de conciliació de les famílies: un problema social”. I és que les infeccions que hi agafaran, en gairebé el 90% dels casos, seran víriques, que es curen soles, “sense antibiòtics”.

stats