I jo, per què he d'anar A l'institut? (1)

Vivim dies d'efervescència educativa. Una proposta de nova llei maltracta de manera barroera l'escola catalana, facilita que rics i pobres no hagin de coincidir, accepta que nois i noies no tenen per què compartir l'aula, arracona el pensament científic substituint-lo pels catecismes, etcètera. Com que aquí sempre parlem d'adolescents, voldria referir-me a dues manies eternes -especialment relacionades amb els nois i noies de la secundària- que apareixen cada vegada que es fa una nova (en realitat cada vegada més antiga) llei d'educació: la modificació del currículum i la separació dels estudiants bons i dolents al més aviat possible. Esdevé quasi obsessiva la discussió sobre on col·locar els Reis Catòlics o Guifré el Pilós, si parlar de la literatura passada o de la del present, dels teoremes imprescindibles, de la gramàtica inevitable. Parlen de reduir el fracàs i s'apressen a consolidar-lo enviant els que posen en crisi el sistema a vies mortes que no condueixen més enllà de l'explotació laboral accelerada. Mentrestant, els adolescents van a la seva. Suporten l'escola amb graus d'acomodació diversa i en surten amb actituds molt crítiques sobre l'espai que l'aprendre més i el saber més han d'ocupar a la seva vida.

Lleis llunyanes

No sembla que les lleis pensin en com són els adolescents que són a les aules. Donen per descomptat que allò que decreten serà assumit, serà possible ensenyar-ho i passarà a formar part de la seva vida. Comencen per considerar com a veritat inamovible que han d'anar a l'escola i que no cal tenir raons per estudiar. Però res més lluny de la realitat. Fa temps que el primer repte educatiu per seguir escolaritzant positivament un adolescent de 15 anys -enamorat o cansat- és poder contestar a la pregunta: "I jo per què he de venir a l'institut?" Fa temps que les velles respostes no serveixen i no val la pena repetir allò que "És la teva obligació", ni "Estudiar serveix per tenir una bona feina", etcètera.

La pregunta no pot obviar-se. Haurem de trobar respostes pertinents i coherents i interrogar-nos sobre la validesa d'algunes de les nostres pretensions educatives. L'etern debat del currículum ha de començar per assumir una flexibilitat i diversitat que permeti posar junts el saber, els adolescents i el coneixement del món que els envolta, que permeti educar i aprendre i no sigui continuar instruint per oblidar.