El sexe després de ser pare

Barcelona"Des que soc pare... ni dormir ni sexe. Quina vida!" És un comentari a la porta d'una llar d'infants del districte d'Horta-Guinardó, a Barcelona. Darrere d'aquest lament irònic hi ha una càrrega altíssima de veritat, i també de frustració, desengany i resignació.

El Jordi té tres fills. Ha sentit la vulnerabilitat al cos de la seva companya després dels naixements de les criatures, i ha sentit la pressió per recuperar una vida sexual activa, viril: penetrar i ejacular. Una vida sexual que, en el seu cas, no ha tornat. El sexe centrat exclusivament en els genitals s'ha espaiat en el temps i s'ha transformat.

A l'Isaac, dos fills, el segon acabat de néixer, li ha passat una situació similar. "Tenim molt poc temps per fer sexe, i molts cops és amb els nervis de fer-ho ràpid i que no es despertin els nens. Això, a temporades, ha fet que la qualitat de la nostra vida sexual sigui baixa", diu. També explica com amb la seva parella han encunyat la idea de "sexe masturbatori", és a dir, tenir relacions entre tots dos però per treure el desig, anant per feina i centrant-se cadascú en el seu cos. "Enyorem fer l'amor, estar presents i tenir temps per als preliminars", lamenta.

És evident que la vida sexual de la parella canvia radicalment després de tenir una criatura. La dona pateix canvis físics i té transformacions hormonals, fet que provoca un recol·locament dels rols de parella. En el cas dels homes, molts d'aquests canvis es viuen des de fora i els agafen per sorpresa, poc preparats i sense eines per fer-hi front.

La romantització del naixement

Hi ha una idea romàntica enquistada de família feliç, una postal en la qual tothom vol veure's reflectit quan arriba un fill. I els experts diuen que el primer problema en la nova vida sexual ve d'aquest marc mental clarament enganyós. La ginecòloga i sexòloga Raquel Tulleuda explica que molts pares no tenen present que el postpart és un moment complicat, on es redistribueixen els rols, tothom dorm poc i malament, i hi ha un camí minat de frustracions per, hipotèticament, arribar a construir la família desitjada. "Si l'expectativa fos aquesta, la d'un moment complicat (i no la d'una família preciosa d'anunci), tot seria més fàcil", assegura.

A més a més, no es pot ignorar que durant el postpart el focus està en la mare de la criatura, que està completament centrada en el nadó i la seva supervivència. "A nivell de parella, és evident que el pare o la parella no gestant passa a un segon pla. De fet –afegeix– és possible que el major interès que generi la parella cap a la mare sigui de naturalesa logística. Necessita ajuda a nivell d'organització i gestió, no a nivell sexual. Com a família aquesta pot ser una etapa preciosa, amb moments de gran intensitat afectiva, però el sexe normalment queda fora de l'epicentre".

Les inseguretats

El cos femení desencadena una sèrie de mecanismes per protegir el nadó tan bon punt neix. Un d'ells és assegurar-se que no hi haurà un altre embaràs per garantir la cura de la criatura que acaba d'arribar al món. Per això la prolactina, l'hormona que permet l'alletament, fa dues accions directes: impedir l'ovulació i inhibir el desig sexual.

"La libido de la meva companya ha baixat molt, ara tenim un altre lactant i de vegades és frustrant", diu l'Isaac. El Jordi descriu una situació semblant: "He sentit pressió per tornar a tenir vida sexual, però vist amb perspectiva era més fictícia, pressió social, que pròpia. És real que la penetració triga a tornar al postpart, i que l'home ho pot trobar a faltar", afirma.

De fet, Tulleuda ho deixa molt clar: quan hi ha alletament matern, el que s'interposa entre els dos membres de la parella per reprendre l'activitat sexual (a més del cansament, de com estem al llit, del bebè, de com s'estigui comportant la parella en la cura de la criatura o dels canvis al cos) és la prolactina, que fa baixar en picat el desig sexual.

Imaginació i alternatives

Però no tot són laments, i també la paternitat obre pas a noves possibilitats. L'Òscar, pare d'un nen d'un any, ha descobert una escletxa per innovar: quan el nen no hi és, o està dormint, el sexe pot convertir-se en una cosa furtiva. D'amagat. Emocionant. Nou. "Això de vegades fa que pugui ser tot més divertit. Òbviament trobes a faltar la tranquil·litat, però cal trobar la manera de continuar sent parella i no ser només el papa i la mama", assegura.

"Nosaltres volem comprar joguines sexuals, provar coses noves. És difícil ara mateix, però volem posar-nos en diferents situacions i jugar", diu l'Isaac. Per al Jordi, l'absència de penetració i els canvis postpart van ser una oportunitat per redescobrir el cos de la seva parella.

Veure la transformació biològica que suposava la benvinguda d'una nova vida li va obrir una finestra de desig que desconeixia. L'abdomen inflat per la gestació, els pits engrandits per la lactància, els malucs eixamplats per ser canal de part... Aquests canvis li despertaven un desig sexual que va canalitzar d'una manera molt diferent de com ho havia fet fins aleshores. "Vaig aprendre a gaudir de sensacions diferents, oblidar-me de només penetrar i evacuar, i vaig descobrir que el joc i l'emoció també em donaven un plaer indescriptible", assegura.

De fet, els sexòlegs consideren que el postpart és un bon moment per crear noves sexualitats que ens acompanyin tota la vida. "Fem servir sexualitat com a sinònim de sexe, i sexe com a sinònim de coit. Si només tenim aquest marc mental, l'impacte del postpart és molt més dur. Cal obrir mires, pensar en masturbacions mútues, sexe oral, petons amb càrrega eròtica, carícies... El parèntesi de l'arribada dels fills serà més curt si tenim recursos. Al mes i mig de parir, poques dones tenen ganes de penetració o sexe centrat en els genitals", diu Tulleuda.

El moment crític

Malgrat tot, després d'anys d'experiència a la seva consulta, la sexòloga tampoc vol pintar un paisatge idíl·lic. L'arribada de fills és un dels moments més fràgils per a la sexoafectivitat en parella. De fet, la seva perspectiva professional mostra que persones amb fills de totes les edats, des de nadons fins a adolescents, que tenen disfunció sexual van perdre aquesta espurna al postpart.

"Les dues persones viuen realitats diferents, res no és com esperaven, no es compleixen les expectatives... La gent té poques eines per sortir-se'n, i falta molta comunicació. Hi ha gent que després del naixement de les criatures deixa de tenir sexe per sempre més. No és el més habitual, però hi ha casos on aquesta inhibició sexual s'instal·la de manera vitalícia", adverteix Tulleuda.

No és la norma, ni tampoc un destí inevitable, però amb comunicació, treball de fons i consciència, els especialistes asseguren que hi ha maneres de conviure amb aquesta etapa fràgil.