La violència en la lactància: "Amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"

Barcelona"Et porto unes mugroneres perquè amb aquests mugrons que tens no podràs donar bé el pit"; "Si no pots donar el pit no passa res, li portem un biberó"; "La teva llet no l’està alimentant prou, et portem suplements de llet artificial". Aquestes són algunes de les frases que més sent la dona quan està intentant alletar. El que se suposa que ha de ser un moment de calma per poder esbrinar com alimentar amb el propi cos el seu nadó es converteix en un anar i venir de persones que opinen amb la intenció d’ajudar però, al final, sense aturar-se a escoltar i saber què és el que la mare necessita.

La dona s’ha preparat: ha llegit, ha assistit a les classes prepart, ha preguntat a les amigues que ja tenien experiència... però en aquell moment li sembla que ho ha oblidat tot, que no podrà fer-ho, la poca confiança que tenia minva cada cop que el seu fill o filla plora movent el cap sense aconseguir agafar-se bé al pit. L’únic que necessita és que algú escolti les seves pors i li doni suport. Que algú es prengui el temps necessari per acompanyar-la en aquelles primeres preses, la vagi guiant i validant. Sentir “Ho estàs fent bé” mentre va recordant tot el que ha après setmanes abans. Què es troba, en canvi? Persones que dubten de la seva capacitat, persones que no tenen el temps per estar amb ella i li proposen solucions ràpides a una situació que requereix una feina pausada i paciència, persones que invaliden els seus sentiments de desconfiança i la tracten com si allò que és tan important per a ella no ho fos en absolut, persones que li ofereixen l’alternativa de la llet artificial com si no importés la seva decisió.

Les que no poden escollir

És sabut per tothom que l’OMS recomana l’alletament matern com a principal aliment fins als 6 mesos de vida, però tot i tenir aquesta informació, l’alletament no és al lloc on li correspon. Perquè la llet materna no és només un compendi de propietats nutricionals, té també connotacions psicoemocionals de la dona que decideix aquest tipus d’alimentació. És una forma de vincular-se amb la seva criatura i en restar-li importància s’està envaint el seu espai personal, la seva relació més íntima.

Val a dir que la situació de les dones que escullen no donar el pit és totalment lícita i respectable, i no és comparable amb aquelles que no ho poden escollir lliurement, sinó a partir d’una mala gestió per part dels professionals que les atenen. Ja sigui perquè no se li dona la importància que mereix, perquè no hi ha interès en formar-se i en saber-ne més, en brindar-li el temps i la professionalitat que es necessita. Sembla que és millor recomanar donar biberons i deixar de banda la lactància que seure amb la dona el temps que necessita per ser escoltada i valorada.

L’alletament no entén de presses, entén de paciència, de mimar el procés i comprendre que la dona se situa al centre. I, com en tantes altres situacions de la vida d’una dona, quan això no passa s’està exercint violència contra ella. I en aquest cas, també contra els nadons. Perquè no se’ls priva només de les propietats de la llet en si, se’ls priva del vincle escollit per la seva mare en contra de la voluntat d'aquesta. La violència en la lactància és real i contemporània. Passa cada dia als centres sanitaris promoguda pel desinterès, la desinformació, l’abús de poder i la mala praxi. No només per part dels professionals, sinó també per part de les institucions, que no ofereixen ni formació ni ràtios suficients de sanitaris per poder atendre amb els coneixements i el temps necessaris.