Vídeos i alegria
Vinc de passar unes vacances a Eivissa amb l'Imma i la Laura, dues molt bones amigues. En la meva vida d’autonta, vull dir autònoma, mai m’havia pogut agafar una setmana de vacances fora del mes d’agost, i l’experiència ha estat estratosfèrica. Hem rigut, hem pres el sol, hem cantat, hem ballat, hem cremat papers amb tot el que no volem a la nostra vida, hem menjat com lladres, hem enterrat papers amb tot el que volem que creixi a la nostra vida, ens hem banyat al mar i a la piscina i hem xerrat i filosofat fins a l’extenuació.
L'Imma és muntadora de professió i, tot i que ara no s’hi dedica professionalment, l’edició de vídeos continua sent una de les seves grans passions i ens ha gravat i ens ha regalat uns vídeos meravellosos on hi sortim les tres efervescents, volcàniques, amb l’alegria exultant que no ens va abandonar en tot el viatge. Són vídeos sense guió, que ningú desconfiï, i aquesta és la gràcia, que són un retrat d’uns quants moments que vam viure. Hi sortim fent moltes ximpleries i també reflexions i, sobretot, gaudint de la vida sense cap mena de mania o recança.
L'Imma els ha penjat tots al seu perfil d’Instagram i jo els he compartit a les meves stories. Per un moment vaig dubtar. Després de donar-los la tabarra, els tres MEC, finalment, em segueixen i veuen, ni que sigui de cua d’ull, gairebé totes les meves stories. La dona que apareix als vídeos la coneixen, esclar, que no dissimulo gaire, per no dir gens, davant d’ells. Però mai m’havien vist amb tan poca dissimulació, en la intimitat (que ja sabia que es faria pública, no fotem) d’aquestes vacances hilarants. Hi surto bevent, hi surto ballant, hi surto fent coses que potser ells mai m’han vist fer. Poques, però alguna. El dubte em va durar dos segons. Soc jo. Soc la seva progenitora. I no només això, soc una dona de cinquanta-un anys, divorciada, sense parella i més feliç que un anís. I els ho vull dir, vull que ho sàpiguen, vull que entenguin que hi ha més d’un camí per estar bé i gaudir del que es té. Que si a ells quan siguin grans els passa el mateix, ves per on, poden acabar a Eivissa tastant un tros de paradís a la terra de la mà de gent fabulosa. Per cert, per a qui tingui curiositat, visiteu el perfil de l'Imma, visiteu-lo... @immasust. Visca la vida!
