Vacunació d’embarassades
El 2 de gener ja dèiem en aquestes pàgines que “no hi ha absolutament cap fonament teòric ni cap dada objectiva per no vacunar les embarassades i mares lactants”. I unes setmanes més tard ens preguntàvem si hi havia antivacunes al Govern, atès que, en contra del criteri de l'Agència Europea de Medicaments o de la FDA americana, la web de la Generalitat deia bajanades com “no es recomana la vacunació en [...] dones embarassades, dones que estiguin alletant nadons” o “la vacunació s’ha de posposar fins que ja no es faci l’alletament matern”. Un document oficial va arribar a dir que una persona vacunada podia donar sang, però no podia donar el pit al seu fill (!).
Finalment, la Generalitat també va modificar les seves recomanacions, però el mal ja estava fet: alguns professionals desinformats, alguns funcionaris de segon nivell, alguns comitès de riscos laborals van continuar espantant les dones amb comentaris com “no es recomana”, “no hi ha dades; sota la teva responsabilitat”... o directament van negar la vacuna a les mares. I algunes mares, confoses per tanta contradicció, preferien rebutjar la vacuna que els oferien.
Hi ha hagut metgesses i infermeres embarassades obligades a continuar treballant a primera línia sense vacuna. D’altres que es van veure obligades a ocultar el seu estat per vacunar-se. Mares obligades a deslletar el seu nadó.
“No podem permetre –dèiem al gener– que cap dona hagi d’emmalaltir o morir perquè li han negat la vacuna per un prejudici absurd”. Doncs bé, ja ho tenim. I ara tothom a córrer...
No hi havia cap estudi específic sobre la vacunació de malalts d’Alzheimer, de trasplantats de ronyó, de portadors de marcapassos o de persones amb epilèpsia, diabetis o lupus. Però a ningú li van dir “fins que no tinguem dades específiques sobre la seva situació, per un principi de precaució, no el vacunarem”. Només a les dones embarassades o lactants. Només a les dones. I això és masclisme. Fins i tot les autoritats que sí que admetien la vacunació deien coses com que “només si els possibles beneficis superen els possibles riscos” (EMA) o “en situacions molt particulars” (Generalitat). ¿És que algú s’ha de vacunar quan els riscos superen els beneficis? ¿És que una pandèmia amb milions de morts no es considera una situació prou “particular”?