Vacances a casa
Una de les coses més profitoses de viure a l'estranger és que ja saps on aniràs de vacances quan arriba l'estiu. El teu destí desitjat i esperat durant mesos i mesos no és una illa paradisíaca o un indret perdut allà on Nostre Senyor va perdre l'espardenya, i ara! El que vols és tornar a casa. A veure, que casa nostra és a Anglaterra i contents que n'estem, però em sembla que ja m'enteneu. Quan parlo de casa parlo de tornar a Catalunya, de retrobar-te amb els teus, de fer sopars a la fresca amb amics i parents, els que quan els tens cinc minuts al costat sembla que no hagi passat un any sencer des del darrer cop que vas veure'ls. De fer piscines, basses i platges i qualsevol espai aquàtic per tal de remullar-nos el cap i el cos i escampar la boira, que bona falta ens fa amb aquest clima britànic que suportem estoicament la resta de l'any.
No cal dir que els dos adults de la família frisem perquè arribi el dia i poder estiuejar com cal, de manera casolana i artesanal, però em sembla que si ajuntéssim les ganes de la meva dona i les meves no arribaríem ni a la meitat de les que té el nostre adolescent. Des de fa setmanes el seu mòbil treu fum de tants plans amb tants amics. Això sí, no em feu dir si és per Twitch o per Insta o per TikTok, que aquí un servidor va una mica endarrerit amb les noves maneres de comunicar-se que fan servir la canalla d'ara. El que sí que us puc assegurar és que no li veurem gaire el pèl, cosa que em sembla fantàstica, no perquè em faci nosa, pobret meu, sinó perquè em moro de ganes que les seves amigues catalanes i amics siguin més efectius que els anglesos i aconsegueixin treure'l de la seva habitació impenetrable, castell, refugi i forat negre al mateix temps. I sí, ja sé que tot no serà bufar i fer ampolles, que l'haurem d'anar a buscar a les tantes de la nit a alguna festa major d'algun poble de la comarca, i que potser se'ns mareja de camí, ves que no sigui per alguna barreja inconfessable de caràcter etílic, o ens tornarà d'algun festival d'estiu amb el nas recremat, la roba plena de pols i palla i un xuclet al coll que no ens explicarà perquè ara ja fa coses que no s'expliquen als pares, però, què coi, disset anys només es tenen un cop a la vida, no trobeu?
