Tres paraules
Són quarts de set de la tarda i anem a buscar el nen amb cotxe. Dir que l’ambient dins el vehicle és un pèl fred seria un eufemisme. Més aviat estic tens com un porter de discoteca a punt de negar l’entrada a un buscabregues. Podríeu pensar que el motiu d’aquesta fredor és l’hivern que ens ha caigut al damunt en sec, però no, no té res a veure amb el clima britànic. Tampoc és culpa de la meva habilitat natural per delegar en la meva companya totes les tasques que impliquin sortir de l’escalfor de casa. Ja fa prou de taxista sola per no oferir-me de copilot, sobretot ara que s’ha fet de nit en aquestes carreteres angleses que semblen de la postguerra, de tan fosques que són.
El motiu de la tensió ambiental és un altre. L'experiència em diu que ens perdrem. És així, tant ella com jo hem nascut amb el do de la desorientació. No sabem trobar ni els lavabos quan som al pub del barri i volem anar a fer un riu, imagineu-vos, doncs, quan naveguem per les intercomarcals de Hertfordshire. Cada rotonda és una emboscada, una trampa mortal. Hem arribat a tal punt que, en cas de dubte, sempre triem la bifurcació contrària a la que el nostre instint ens diu que hauríem d’agafar. No cal dir que aquesta tara que compartim no ajuda gaire a la convivència marital. No hem fet ni tres revolts que ja ens estem tirant els plats pel cap, ella emprenyada perquè les meves indicacions arriben sempre tard i jo perquè les seves decisions són sempre massa apressades. Per rematar la tragèdia, el punt de recollida és el típic indret on Nostre Senyor va perdre l’espardenya, que amb això els boy scouts hi tenen la mà trencada. O sigui que tot fent camí procuro memoritzar edificis per no acabar trucant els bombers. En sec, la dona em diu que ja hem arribat. Si em punxen no em treuen sang. Ja hi som? A la primera? Què coi ha passat aquí?
Resulta que hem fet servir un nou sistema de navegació anomenat What3words, inventat per un anglès especialment per a gent com nosaltres. Amb tres paraules clau et porta al destí amb una precisió matemàtica. Es veu que el seu creador el va desenvolupar fart que els músics als quals contractava es perdessin pel camí. Au, ara veure qui és el guapo que diu allò que la nostra professió és una pèrdua de temps.
