Tres dones, quatre nadons i un nen

El 27 de maig a les nou del matí, mentre Espanya es llevava i la jornada de reflexió que posava fi a la campanya electoral de les municipals i autonòmiques desbordava els mitjans, una dona embarassada i el seu fill de tres anys apareixien assassinats a Granada amb signes de violència. El diumenge 28 a les 16 hores, a 769 quilòmetres, l'Ertzaintza trobava en un aparthotel de Vitòria una nena de tres anys al costat del cos sense vida de la seva mare. La dona, embarassada de catorze setmanes de bessons, semblava haver estat víctima de violència de gènere. Els mitjans deien: "La petita està bé". I jo em pregunto: ¿com pot estar bé una nena de tres anys que acaba de perdre de manera violenta la mare en presència seva? Unes setmanes abans, el 6 de maig, a Manresa una dona de 31 anys embarassada del seu primer fill apareixia morta a l'habitatge que compartia amb la parella. Deu dies després es confirmava el crim masclista.

Tres dones, quatre nadons i un nen. Vuit persones formen la llista macabra que tenyeix de sang el mes de maig més calorós que es recorda. Ens maten. Maten els nostres fills i les nostres filles. Estar embarassades, a més, suposa un risc més gran. Ho confirmen diversos estudis i expertes en violència de gènere: la prevalença de la violència en les dones embarassades és més gran que la d'altres patologies associades a l'embaràs, com la diabetis gestacional.

La violència durant l'embaràs

La violència contra les dones és un problema de salut pública. Un problema estructural que, com una planta enfiladissa, ho travessa tot. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada tres dones a tot el món ha patit algun tipus de maltractament físic, sexual o psicològic en algun moment de la vida. En el cas de les dones embarassades, el maltractament no només té conseqüències sobre la seva salut física i mental, sinó que el nadó que encara no ha nascut pateix també la potència d'aquesta violència. Ho recull la Guía de actuación ante la violencia de género durante el embarazo, editada por Medicus Mundi, en què s'explica que els efectes d'aquesta violència poden afectar la seva salut en general, la seva situació econòmica i social i el benestar dels seus fills i filles. Fins i tot, afegeixen, les dones embarassades que pateixen violència poden presentar una pèrdua d'interès per la seva salut i per la del seu fill o filla, tant durant l'embaràs com després del part, perquè l'impacte de la violència sobre la salut persisteix tot i que aquesta desaparegui després.

Les revisions de l'embaràs són un moment clau per poder detectar aquesta mena de violència de manera precoç. En molts llocs, com ara els CAP catalans, ja es fa un cribatge sistemàtic que detecta aquesta violència durant els controls. És suficient? Tres dones, quatre nadons i un nen. La llista que flota en aquest text ens hauria d'empènyer a pensar que no només s'han de millorar i estendre les guies d'actuació, així com ampliar la formació de professionals que estan en contacte amb les mares perquè puguin adquirir les eines necessàries per a un abordatge biopsicosocial, sinó que també hauríem de pensar com a societat cap a on mirem els qui les envoltem.

Tres dones, quatre nadons i un nen.