07/04/2022

Totes les dones

2 min

"He vist un documental que crec que hauríeu de mirar vosaltres, també". De manera immediata dos homes es van remoure al sofà. No calia mirar-nos, el nen i jo pensàvem el mateix. A veure, no som tan babaus per dubtar del criteri artístic de la meva dona. Per alguna cosa és, de llarg, la més cinèfila de la casa. El que passa és que les seves recomanacions acostumen a ser de tot menys banals. Així que ens despistem ja ens ha entaforat una pel·li coreana de tres hores o una d'animació sobre el conflicte àrab-israelià. Que sí, que quan les veiem aprenem moltes coses, però quan es distreu, per compensar, en posem una de taurons assassins que volen i ens quedem tan amples.

O sigui que remugant vam entrar a Filmin i vam clicar sobre un títol: Tódalas mulleres que coñezo. "No fotem, en blanc i negre?", va dir el nen. Després, una hora i mitja de silenci. "Què, com us heu quedat?" Quines coses, nosaltres, tan xerrameques que som, dos Gavaldàs ben callats. I és que aquest film parla del terror quotidià que viuen les dones pel simple fet de ser-ho. De les tornades a casa, fent trucades imaginàries quan es creuen amb un home, de les claus de casa entre els dits per si s'han de defensar. Parla també de com ho han normalitzat, des de ben petites, com les han educat a tenir por, a no ser lliures, a vigilar on van i amb qui i amb qui tornen i quan. Ho expliquen sense escarafalls, amb rialles i bromes, tot prenent una cervesa. I això encara ho fa més colpidor i punyent. Al final, la pel·lícula ens ensenya uns alumnes d'institut veient la conversa i les seves reaccions. Les noies afirmant que tot els sona, que ho viuen constantment. Però és la reacció dels nois la que fa més mal. És la mateixa de sempre, el "no m'ho puc creure", el "no tots som així", les excuses de mal pagador amb què intentem treure'ns de sobre la culpabilitat. Com si no riguéssim les bromes sexistes dels amics poca-soltes, com si tinguéssim un atac d'amnèsia constant que ens impedís recordar que això ho pateixen les nostres germanes, les nostres amigues, les nostres parelles.

Em giro i miro de trencar el silenci. "Què, Lluc? Quina conclusió en treus del que has vist?". El nen em mira. "Que em fa molta vergonya de ser home, papa".

stats