La teoria del Big Bang

L’altre dia escoltava a la ràdio la teoria que apunta la possibilitat que abans de l’explosió del Big Bang n'hi hagués hagut d’altres i que arran de diferents pets còsmics s'haguessin creat universos paral·lels. Jo m’apunto a aquesta teoria perquè la veig demostrada empíricament en cada hora de la meva existència. 

Per començar comprovo dia sí dia també que l’univers està en expansió. Un parell de cops per setmana una força creadora d’ordre i d'endreça prova de tornar la matèria de casa a lloc. Es diu Jaqueline i mai podrem agrair-li la feina que fa i l’amor i la tendresa amb què la fa. Però quan marxa, els objectes, a poc a poc o de vegades a una velocitat supersònica, s’allunyen del nucli amb insistència, persistència i tossuderia. 

Ara mateix entro a l’habitació del menor d’edat a càrrec (MEC) número 3 i els llençols i la funda nòrdica formen un manyoc de tela informe als peus del llit, els apunts de ves a saber què jeuen escampats per terra i una figureta d’un Minion reposa a prop de la porta al costat d’una mascareta quirúrgica, monedes d’un i dos cèntims, una sabatilla de piscina i un boli Bic sense tinta. Per no parlar de la roba que es nega a ser desada a l’armari i que, com a molt, s’encalla al respatller de la cadira, tot i que el cert és que acostuma a formar una nebulosa de meteorits pels extrems de l’estança. 

Mentrestant, en un univers paral·lel, a l’habitació del major d’edat a càrrec (MEC) número 2 s’hi reprodueix amb la rigorositat d’un entomòleg rigorós la foto exacta de dos segons després de l’explosió creadora: peses, roba, sabates, xiclets, penjolls, carnets, papers arrugats, ulleres de sol i altres meravelles que conformen una galàxia deliciosament caòtica. 

I el mateix passa en major o menor mesura a la resta d’universos: l’habitació de la MEC número 1 –que passa de la implosió a l’expansió i de l’expansió a la implosió amb poques hores de diferència–, el menjador –amb el forat negre del sofà on va a petar tot–, la cuina –que compta amb un vòrtex que la connecta amb el no-res a través del desguàs del rentaplats– i els dos lavabos, uns espais on les tovalloles desapareixen xuclades per una força misteriosa encara no estudiada. Comunitat científica de Catalunya, si us avorriu del CosmoCaixa ja sabeu on podeu anar.