De tancaments i d’obertures

Els que es dediquen a l’anàlisi de la conversa sempre han deixat clar que hi ha dos moments importants en tota interacció, l’obertura i el tancament. L’obertura remet a la manera de fer-nos presents els uns davant els altres, a les salutacions, a tot allò que fem per indicar que durant una estona compartirem el mateix escenari. El tancament vindria a ser tot el contrari, perquè remet als gestos i a les paraules que anuncien una separació, que anuncien que la conversa ha arribat a la fi i que a partir d’ara estarem allunyats de l’escenari comú.

Les escoles, com les converses, també fan els seus tancaments i les seves obertures. Vam tenir la sort d’assistir a dos tancaments de curs, el de l’escola Drassanes i el de l’Escola Bellaterra (l’Escoleta). Al projecte lingüístic de l’escola del barri del Raval hi podreu llegir: “[...] costa molt veure els resultats de la feina feta [...]”. Potser tenen raó, però us podem assegurar que van tancar el curs amb una exposició que transmetia la gran feina que fan i ho transmetia amb una gran sensibilitat artística, cultural i pedagògica. Van saber donar la paraula a l’art perquè de manera callada fes present la diversitat, la manera de viure-la i de compartir-la.  

A l’Escoleta de Bellaterra, a més del tradicional concert, aquesta vegada cantat per grups i unit gràcies a les noves tecnologies, l’equip de mestres va cantar una cançó amb la llengua de signes, perquè és una escola que acull nens i nenes amb diferents graus de sordesa, sobretot criatures amb implant coclear. Totes les persones som singulars i podem singularitzar els grups també, en aquest cas el de les criatures amb dificultats auditives.

El dia 13 de setembre serà l’hora de les obertures. Segur que les qüestions logístiques i les normatives que se’n desprenen tindran el seu paper en aquest inici. Però també estem segurs que hi haurà gestos professionals (ens agrada més parlar de gestos que de gestió, però aquest tema el tractarem un altre dia). S’obriran les portes i llavors somriures, algun plor i moltes històries tornaran a omplir l’espai comú. I el gest dels docents transmetrà que hi ha un nou futur que empeny, un futur que s’ha de construir esperant només que el pròxim tancament expliqui, amb veu baixa i sincera, que la trobada ha valgut la pena.