On són els homes a l'educació infantil?

TaradellAquests dies a l’escola on treballo hem comptat amb la companyia d’una colla d’estudiants del grau d’educació infantil, entre els quals hi ha un noi. La poca presència de nois, siguin estudiants o mestres, a l’educació infantil m’ha portat a reflexionar sobre les raons de la feminització del col·lectiu de mestres que ens ocupem dels infants de 0 a 6 anys.

És cert que socialment hi ha feines més masculinitzades i d’altres de més feminitzades, i sovint aquestes diferències tenen a veure amb el poder econòmic, l’estereotip de gènere i amb el prestigi social, i en aquest cas també amb les expectatives socials sobre la funció de cada professió. A més és sabut que les condicions salarials avui encara presenten moltes diferències injustificades: els homes continuen cobrant més que les dones per fer les mateixes feines.

Hem de tenir en compte, però, que l’àmbit educatiu és un àmbit laboral molt equitatiu, on els homes i les dones cobrem exactament el mateix i on l’accés a l’exercici de l’ofici no està condicionat en principi pel tema de gènere.

Malgrat això, el col·lectiu que educa els infants més petits és un àmbit molt feminitzat. Segons dades de la Generalitat del desembre passat, l'especialitat d’educació infantil és pràcticament femenina en la seva totalitat (97,7%), i la d’educació primària ho és en un 83,2%. El 87,3% dels mestres d’anglès de primària són dones, com també ho són el 82,3% dels docents d’anglès de secundària o el 89,5% dels especialistes d’aula d’acollida o el 93,3% de pedagogia terapèutica. Tanmateix, algunes especialitats menys feminitzades són educació física (42,4%), matemàtiques (52%) o tecnologia (43,9%).

Com podem explicar les causes d’aquesta feminització?

Sense entrar massa en detalls històrics hem de saber que el que avui coneixem com a escola es pot considerar que neix cap a meitats del segle XVIII. En aquest moment les dones s’incorporen a l’educació dels infants, però amb aquest esquema:

- Els mestres homes exerceixen l’autoritat.

- Les mestres dones fan una funció de cura.

Aquesta mateixa separació amb els anys ha fet que l’atenció educativa dels infants més petits sigui més aviat de cura, i la dels nens, nenes i joves sigui la de la instrucció amb un component de disciplina, d’esforç, d’autoritat. És en aquests moments que hi ha la consolidació de la separació i de la feminització en l’educació dels infants més petits, i la masculinització en la de les edats més grans.

A més d’aquestes raons històriques també n’hi ha de socials. Hi ha hagut socialment la idea consolidada que la maternitat, i per tant la dona, predisposa a poder fer millor tasques de cura, i l’educació infantil ha estat durant molts decennis relacionada amb l’assistencialitat. Des del meu punt de vista, aquí s’hi barregen dos prejudicis. El primer, i, per tant, el que cal denunciar amb més força, la poca importància que es dona a la infància en general. Cuidar-se dels infants no està ni ben considerat socialment perquè la infància no ocupa un espai políticament privilegiat. En conseqüència, i ara parlem del segon prejudici, es dona poca rellevància social a l’ofici de mestre, que com hem vist està molt feminitzat.

Per tot això penso que la defensa de la figura masculina com a educador a l’educació infantil representa un altre bon argument per defensar la igualtat de gènere entre homes i dones en qualsevol àmbit de treball. Cal que hi hagi més dones mestres en els àmbits tecnològics de la mateixa manera que hi ha d’haver més homes als graus d’educació infantil. Estem parlant de la mateixa lluita que es fa quan s’engeguen campanyes per aconseguir que hi hagi més dones al cos de Bombers. Si els nostres infants durant la seva escolaritat no es troben amb homes mestres, no tindran referents per imaginar que potser un dia ells podrien també ser mestres d’infants petits. Hem de trobar la millor manera per revertir aquesta dinàmica.

Mentrestant cal saber que la història de l’educació dels infants més petits s’ha escrit per dones, algunes de conegudes com la mestra Rosa Sensat, i moltes altres de menys conegudes però igualment compromeses amb la infància i el respecte dels seus drets. Ho sabrem llegir, els homes?