Sobre la presencialitat

Sovint expliquem als futurs mestres que per sortir-se’n necessiten disposar d’uns “sabers a ensenyar” i d’uns “sabers per ensenyar”. La distinció no és nostra, la vam llegir fa anys en algun article i sempre ens ha fet el pes. Un mestre que ensenya matemàtiques ha de saber matemàtiques, això és obvi; no vol dir que hagi de ser un llicenciat en matemàtiques, però sí que ha de saber el valor i la lògica dels continguts que ha de transmetre als alumnes. Condició necessària, no suficient, perquè a més hi ha els sabers per ensenyar, que fan referència a la manera de fer que els continguts adquireixin vida.

És l’enllaç d’aquests dos sabers el que fa possible un bon clima d’aula. No podem passar per alt que totes les institucions fan el possible per generar un clima propi, un clima que respirem només travessar les portes de qualsevol centre. Ara bé, després, a l’interior d’allà on se la juguen els mestres, hi ha mil missatges que s’escapen de qualsevol imposició institucional. Ens referim a la manera de situar-se en l’espai que tenen els docents, a si entren a l’aula amb un llibre a la mà o no, amb un somriure a la cara o no, ens referim també a la manera de moure’s i de gesticular, i a més fem referència a la passió amb la qual plantegen dubtes i aconsegueixen que siguin per a tothom dubtes importants.

De tot això va la presencialitat, perquè més enllà de l’expressió sempre hi ha la impressió que produïm en els altres. Seguiu el rastre dels vostres records i descobrireu que heu acumulat més del com que del què us ensenyaven. Per això, si algú ens preguntava si tots els aprenentatges exigeixen la presencialitat, respondríem que no. Però si algú gosava afirmar que la professió de mestre s’aprèn o es practica sense tenir en compte els cossos, el cara a cara, el joc directe de les mirades i dels gestos, respondríem que no, encara amb molt més convenciment.

La importància de crear un clima càlid en les relacions humanes és tanta que no hi ha manuals que puguin explicar com s’hi arriba. Com tot el que és realment important s’ha de viure, s’ha de sentir. El bon clima emana dels mestres, i ens agrada dir emanar, perquè remet a allò que s’escapa sota la forma de partícules subtils. I la presencialitat, només la presencialitat, és això: un joc de subtileses.