Salut mental. Reflexió i suport
No és estrany que darrerament es parli tant de malestar psicològic, d’estats d’ànim i, com que la frontera és molt fina, de salut mental, considerant tot el que està passant des de fa més d’un any i els canvis que s’han produït en les vides quotidianes de tothom. També es parla de malalties mentals als mitjans, a les xarxes, al carrer i, naturalment, a l’escola. Tenim accés a gairebé tots els punts de vista possibles perquè, des de fa temps, gràcies a internet –que dona informació encara que no coneixement–, “tothom sap de tot”, o almenys s'ho creu. Internet dona molta seguretat i això permet l’augment de la rumorologia i incideix en la construcció de la manera d’interpretar els esdeveniments de cada dia, els petits o els que poden tenir més rellevància i impacte.
Com deia, un d’aquests temes, sens dubte, és el de la salut mental: ¿com ha afectat i afectarà la pandèmia a la salut mental de les nostres criatures? ¿I a la dels adolescents? No voldria pas minimitzar un tema tan important com aquest, sinó només fer referència a la necessitat de reflexió, perquè els símptomes no són, encara, la malaltia. Sempre ha estat un bon recurs, la reflexió. Pensar, evitar la precipitació perquè actuarem segons com anem interpretant les informacions. La reflexió afavoreix que tinguem més oportunitats, potser, per trobar maneres de donar resposta a infants i adolescents que no sigui basant-se en la por i la indefensió. La indefensió no és bona resposta i esperar, de manera habitual, consells i suports ens acaba immobilitzant i fent-nos sentir més febles.
Parlar d'allò que passa ens hauria de fer pensar, també, en les pautes educatives que anem posant i que poden afavorir la comprensió i viure els imprevistos i dificultats de manera més serena, de manera que puguem anar recuperant el benestar de mica en mica, de manera menys traumàtica. De fet, estaríem parlant de poder prevenir però sobretot d'educar per afrontar la vida en els diferents moments, previsibles o no, i potser obrir les alternatives que aquesta situació exigeix.
Volem pensar que quan hi ha un problema la causa no té res a veure amb les nostres decisions prèvies, que no hem de canviar res, que tot ens ve de la societat, i en aquest cas de la pandèmia. Però potser és que han aflorat moltes fragilitats que anàvem invisibilitzant amb les diferents maneres de fer. Potser, també, cal que no oblidem que la canalla escolta, i amb les nostres paraules i actituds els anem obrint camins tortuosos, foscos o encriptats en lloc d'obrir-los paisatges d’optimisme i fortalesa, més amplis i assolellats.