Reunions i esbufecs

Tocava reunió de classe del menor a càrrec (MEC) número 3. Hi vaig arribar cansada i amb la certesa que no sentiria res de nou i, per tant, hi vaig anar amb una barreja d’avorriment i enuig per l’obligació d’assistir-hi.

Van començar les paraules de benvinguda, els power points, els vídeos motivacionals, els discursos d’encoratjament per participar a l’AFA o per ser delegats de classe... i amb ells la meva rastellera d’esbufecs. La progenitora que seia al meu costat em va mirar intrigada i vaig confessar-li el meu estat d’ànim, i el motiu: acabava de calcular que portava cinquanta reunions de classe. Com a mínim. Perquè hi ha hagut centres escolars on se’ns ha convocat dues vegades per curs... La progenitora em va retornar una mirada de comprensió i confort, i vaig acabar la primera part de la reunió prou sencera. Confesso que vaig respondre algun whatsapp, i que vaig rumiar si després de la reunió tenia temps de quedar per veure el Barça. Però així i tot vaig assumir les informacions importants: hola què tal, heu triat un bon centre, participeu, ja sabeu que som aquí per al que calgui.

Acabada la primera part, ens vam dividir per classes. I em vaig sentir orgullosa de mi mateixa quan vaig encertar la classe del MEC a la primera. Aquest any fa 3r d’ESO i tret d’aquesta reunió i d’alguna altra que tindré de tutoria, és poc probable que torni a trepitjar el centre. És un dels avantatges de l’ESO: el MEC és sostenible i autònom. Però això fa que moltes vegades dubti de si va al grup A, B o C. Després de tres anys el meu cervell ha integrat que va al grup A, i estic molt contenta de mi mateixa. I també ho estic de la segona part de la reunió, que vam tenir amb una tutora intel·ligent i empàtica que va anar per feina en un temps rècord i que va atrapar la meva atenció letàrgica amb un truc que em va semblar fantàstic: ens va repartir un sobre amb informació de cada MEC, mentre citava una frase pròpia de l’alumne. La gràcia era identificar la frase amb el MEC propi. Jo vaig atribuir quatre frases que no eren al MEC i la que era us juro per Han Solo que no l’havia sentit en la vida!

Quan vaig arribar a casa el MEC em va confessar que l’havia tret de YouTube, i jo li vaig demanar que l’any que ve, sisplau, m’ho posés una mica més fàcil. Perquè sí, el pròxim curs, malgrat tot, hi tornaré a anar. Només faltaria.