El reparador didàctic

Som a principis del mes de juny i a casa fa una calor insuportable. Em refereixo a l'apartament on visc quan vinc a Catalunya, que quedi clar. Jo ja no sé si el meu cos s'ha modificat des que visc habitualment a Anglaterra, però quan arribo a Altafulla tinc uns atacs de fogots incurables. Em passo tot el sant dia arrossegant els peus, suant com una truja. No us penseu, les nits són encara pitjor. Si obro les finestres l'única cosa que m'arriba del carrer és el brunzit d'un mosquit tigre, d'aquells que han mutat l'ADN i són immortals. Ja puc ruixar l'habitació de flit que l'única conseqüència palpable és una intoxicació aguda de les meves fosses nasals i una vermellor intensa de les galtes, producte de les bufetades autoinfligides intentant assassinar l'insecte aquest dels trons.

Ja sé el que esteu pensant ara mateix. El Gavaldà és tan guino que no és capaç d'instal·lar-se un aire condicionat com cal. Però esteu ben equivocats. El tinc, a cada habitació del pis, si no fos així el meu fill dormiria al ras, al costat de la piscina comunitària. El que passa és que el tinc espatllat (l'aire, no pas el nen). No sé què coi passa amb aquests aparells que em boicotegen contínuament. I sí, ja sé que hi ha una cosa anomenada "servei tècnic" que t'ho arregla en un tres i no res, però prefereixo patir calor a trucar-hi. I és que les dues vegades que ho he fet, he hagut de patir la presència d'un espècimen més angoixant que la calor estival: el reparador didàctic.

Es tracta d'un professional tan ben preparat que no en té prou amb arreglar l'aparell. No, amigues i amics. El reparador didàctic necessita explicar-te en temps real tot el que està fent. Encara que no vulguis, fa que t'apropis on és ell i, tot remenant cables i connexions, et fa un tutorial detallat de tot el procés. No sé vosaltres, però jo, quan porta vint minuts parlant de frigories i termòstats, m'agafen ganes de saltar pel balcó. M'agradaria dir-li que, malgrat el magre futur que m'espera, no tinc cap intenció de dedicar-me a la seva feina. Però no puc, la seva xerrameca és tan eterna com la calor de l'estiu. O sigui que no, prefereixo suar la cansalada. A molt males, em ficaré una estona dins la nevera. Total, la tinc sempre buida.