25/06/2021

La ràdio del cotxe

2 min

Estàs embussat a l’autopista. És el que passa quan decideixes anar a la platja un diumenge a aquestes hores, com si no fos evident que tot Catalunya tindrà la mateixa idea que tu. I aquí estàs ara, tornant a casa a pas de tortuga, amb l’aire condicionat espatllat i un bat de sol inhumà, talment com si fossis dins l’aparador d’una botiga del Zara, que només et falta una etiqueta que hi posi “Pare de rebaixes” aferrada al teu front recremat. I com que l’ambient dins el cotxe s’està escalfant de manera perillosa decideixes posar la ràdio, a veure si una mica de música amansa les feres que s’estan socarrimant al seient del darrere.

Tot és engegar-la i la mirada de la teva dona et diu que l’has cagat. “Sembla mentida que no sàpigues el que vindrà ara mateix”, et diu. I sí, sembla mentida que no te n’adonis que la tria musical serà motiu de raons. Sembla mentida que no recordis que no podeu posar cap CD perquè un bon dia l’aparell es va afartar de reproduir cançons d’animalons i va decidir unilateralment empassar-se els conillets, les tortuguetes i el Puff, el drac màgic, tot sencer. Sí, podries posar una playlist des del mòbil però el concepte del bluetooth és massa sofisticat per al teu esperit boomer. O sigui que remenes el dial, com feia el teu pare quan eres petit. Fins aquí tot bé, si no fos que l’adolescent que tragines a temps parcial ha heretat un gust musical molt peculiar, de tal manera que cada cop que aterres en un indret sonor mínimament suportable, ell, des de darrere, avorta l’intent amb un “No” tan sonor com inequívoc. I així podeu estar-vos-hi hores, tu proposant cançons i ell desplegant el seu criteri de manera molt poc democràtica, confiat que té les de guanyar, perquè tots els pares sabem que no hi ha res pitjor que escoltar el teu grup preferit amb el teu fill fent les segones veus cagant-se en el teu gust musical.

Dos dies més tard, passo per davant de la seva habitació i el sento cantant fluixet una cançó. M’aturo ben astorat. Coi, juraria que és de Joni Mitchell si no fos perquè no la suporta. “Lluc, on has après aquesta cançó?”. “Al cotxe papa, és d’aquelles que poses quan et penses que dormo. M’agrada molt, però et dic que la treguis només per fer-te la punyeta”. Coi de xiquet, a qui deu haver sortit tan tocaperes?