Arribat l’estiu, torna l’aigua

Comença la calor i tornen a aparèixer les típiques serps d’estiu. Llegeixo en un diari nacional suposadament seriós que “si tens set és que t’estàs deshidratant”, una afirmació que atribueixen a l’Instituto de Investigación Agua y Salud. Els experts d’aquest institut diuen que l’OMS i l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) recomanen una ingesta d’aigua d’entre 2 i 2,5 litres al dia. Per aconseguir aquest objectiu, aconsellen: “portar sempre a sobre una ampolla d’aigua”, “deixar sempre a la vista una ampolla d’aigua”, “beu aigua així que et llevis”... Fins i tot tenen una solució per “si et costa beure aigua”.

Obliden, naturalment, dir que les xifres de l’OMS i l’EFSA corresponen a ingesta total d’aigua, incloent-hi totes les begudes i els aliments. No només la llet, la sopa, la fruita o la verdura són majoritàriament aigua; tots els aliments en contenen. La set no indica que ja estàs deshidratat, la set apareix molt abans de deshidratar-se. És el mecanisme natural que tenim tots els animals per beure tota l’aigua que necessitem i evitar la deshidratació. Només algunes persones grans o malalts greus poden necessitar més aigua de la que la sensació de set els indica. Totes les recomanacions serioses parlen de beure “segons la set que es té”. Si “et costa beure aigua”, i no tens la ràbia ni cap alteració de la deglució, simplement vol dir que no necessites més aigua.

També crida l’atenció que aquests experts parlin no simplement de “beure aigua”, sinó repetidament d’“ampolles d’aigua”. Per beure, quan de veritat ho necessitem, l’aigua de l’aixeta és la millor opció: més barata i més ecològica (sense ampolles de plàstic ni camions de transport). Una visita a la seva pàgina web permet comprendre el misteri: l’Instituto de Investigación Agua y Salud “compta amb el suport” de l’Associació Nacional d’Empreses d’Aigües Envasades, que també impulsa aquest “coneixement científic” a través de la Càtedra d’Hidrologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense.

És a dir, empreses comercials que creen instituts d’investigació i càtedres universitàries. Periodistes que es limiten a reproduir la publicitat que els arriba, sense cap esforç de verificació. Sens dubte encara llegirem molts més articles sobre la necessitat de beure (aigua embotellada, esclar) sense tenir set. Queda molt estiu per davant.