Polítiques ‘family haters’

L’any 2019 la natalitat va descendir un 4,19%. Ho ha publicat l’Idescat al juliol i, tot i no ser una gran sorpresa, així que ho llegeixo m’emprenyo. I m’entristeixo. Perquè l’absurditat persisteix.

Que jo sàpiga no som bolets i no ens reproduïm per espores. Per fer-ho cal que una dona es quedi embarassada, o que una persona adopti o aculli un infant o un jove, un menor d’edat a càrrec (MEC). Si fóssim bolets no ens caldria cap ajuda governamental, cap empatia laboral. Els bolets tenen una vida poc apassionant, però no manen ni són manats, i no treballen.

Però som persones i quan per tenir família remo en contra, vol dir que qui m’envolta, qui em governa, qui em contracta, em nega el més bàsic, aquest reconeixement de la meva condició humana. Sona molt dramàtic i poc divertit, per això ho dic així, que ens confonen amb bolets (jo em demano ser trompeta de la mort).

A veure, que jo tinc la feina bastant feta, que els MEC són nascuts abans de la primera crisi grossa, la del 2008. Però encara m’afecta, perquè costa pasta criar fills, i no parlo de linguinis, i al final d’any faig el balanç d’ajudes per ser família nombrosa i m’agafa un atac de riure... per no fotre’m a plorar, què us he de dir. I no em puc imaginar qui s’ho està rumiant, qui vol tenir un MEC o un altre MEC i no s’ho pot permetre, o se sent sol per fer-hi front. Hauríem de ser una societat family friendly, i, admetem-ho, en realitat som una colla de family haters.

I això es veu amb les polítiques de família més escarransides que un rovelló en ple desert d’Atacama. En els pocs espais adaptats per viatjar, visitar i viure amb els MEC. En com arriben a molestar els MEC o la seva existència en segons quines circumstàncies. Un altre dia ja parlaré de la poca necessitat que es veu de posar límits als MEC, com una manera de menystenir-los, encara que sembli tot el contrari. Però avui no, perquè avui va de com se’ns nega el pa i la sal a les famílies.

Sempre he pensat que aquesta era una decisió que sembla que estalviï però que arruïna. I no em cap al cap tanta ineptitud. Però les xifres canten i són les que són. I això que encara no han sortit les d’aquest terrible 2020. Gent que voleu convertir-vos en progenitors imperfectes, progenitors imperfectes que ja sou, unim-nos. Les coses han de canviar.