El pitjor pare del món
Deixeu-me parafrasejar, com a pare, el que explica la meva col·lega Anna Manso, com a mare, als seus articles sobre La pitjor mare del món, i relatar l'aventura quotidiana d'un pare amb galifardeus a càrrec. Alguns de vosaltres em direu que us repartiu d'una manera equitativa les feines domèstiques i les gestions del dia a dia. Potser sou pares mascles que us lleveu de nit a preparar biberons, compreu els tampons de la vostra filla, cuineu, repareu endolls, poseu rentadores, planxeu camises, regueu les plantes i manteniu netes les mampares de vidre de la dutxa. Però no ens enganyem: els pares mascles de la meva generació, per més que procurin compartir les coses de casa, no acostumen a ocupar-se de gaires d'aquestes coses. La idea de compartir ha arrelat, però sense deixar del tot enrere la idea que hi ha feines encara marcades pel gènere, com si fer d'electricista fos masculí i planxar fos femení. Visc sense companya a casa. Quan va començar el confinament, em vaig quedar sense ningú que m'ajudés. I encara vaig estar molts mesos més havent d'assumir tot sol aquesta mena de coses. És aleshores quan t'adones de la marca de gènere que arrossega comprar flors o reparar el pany de la porta. Però més enllà d'això, prens consciència del fracàs educatiu que et converteix en el pitjor pare del món. Perquè, com deixen el vàter els adolescents després d'anar-hi? Com pengen les tovalloles? Recullen la taula? Posen rentadores? Estenen la roba? Cuinen? Netegen el mirall del lavabo? Tanquen el tub de la pasta de dents? Us proposen receptes i en compren els ingredients i els cuinen i paren taula i deixen la cuina neta? Canvien els llençols? S'ocupen de les plagues de formigues? Baixen els envasos al contenidor groc? Doncs bé: si no s'ha ocupat que col·laborin en aquesta mena de tasques, el pitjor pare del món les acaba fent, bàsicament, tot sol, com un pringat.
El meu consol, després de constatar que no vaig preparar els meus fills per a aquestes circumstàncies –creieu-me que m'esforço a esmenar l'error, però és pesadet insistir tant– és que em dedico a escriure i, a l'hora de crear personatges, crec que em pot servir de molt aquest pare que neteja vàters, procura que hi hagi sempre llet i cereals i es planteja el repte important de fer planxar el seu fill i aconseguir que la noia, consultant a la xarxa, es canviï tota sola la targeta gràfica de l'ordinador. Per quedar bé, aquesta mena de coses només es veuen als anuncis.
