Petits éssers abjectes

Estava fent una reunió de feina, via Zoom, i una de les persones amb les quals treballo (no diré quina per preservar la seva identitat) ens va explicar que es va passar la tarda anterior desocupant el cap del seu menor d’edat a càrrec (MEC) (no diré si nen o nena o identitat fluida per preservar la seva identitat) de... POLLS! A l'instant, un altre membre de l’equip va comentar que el dia anterior havia observat com la persona progenitora d’un MEC amb... POLLS!... es gratava. La cara d’alarma de la persona progenitora va ser digna de veure. I al moment les tres persones restants ens vam començar a gratar, cosa totalment absurda perquè, torno a recordar, la reunió la fem en línia i, que jo sàpiga, els... POLLS!... són uns éssers abjectes que combaten els nostres atacs amb eficàcia però que encara no tenen la capacitat de saltar de cap en cap via telemàtica. Encara. 

La conversa que vam tenir a continuació, en lloc de ser sobre les interessantíssimes i enginyosíssimes trames que es podran veure i gaudir a la sèrie Com si fos ahir (TV3) a la tardor, va girar al voltant del gran perill de les persones progenitores de patir infestació de... POLLS!..., de les maneres d’evitar-ho, de les pautes més eficaces per desinfestar els caps propis i aliens, de l’horror d’haver de dedicar hores i hores a desocupar cabelleres, de les dificultats de la vida diària amb... POLLS!..., del descoratjament experimentat al detectar infestació de... POLLS!..., del sentit de la vida amb... POLLS!...

Dues de les persones de l’equip som persones progenitores amb els MEC grans, alguns d’ells majors d’edat, i, per tant, en vam poder parlar amb la tranquil·litat de saber que allò no arribaria a les nostres llars. Però vaig anar rumiant que els MEC de casa marxen de ruta, dos com a monitors. I que a les rutes es dorm on es pot, i que una vegada que van fer el Camino de Santiago van tornar amb... POLLS!... i que aquest any un d’ells hi torna. La diferència, esclar, és que si tornessin amb... POLLS!... es desinfestarien ells mateixos i jo, en teoria, quedaria fora del radi d’acció d’aquests petits éssers abjectes. En teoria... Per si les mosques, procuraré mostrar-me per una vegada com una progenitora distant i no els faré petons ni abraçades de benvinguda perquè si hi ha res que odio al món són els... POLLS!