27/05/2017

Dutxa o banyera?

2 min

Algun dia m’agradaria saber quin és el motiu real de la preferència dels anglesos per la banyera. Potser és el gust per la tradició o el superàvit d’aigua per habitant que gaudeixen amb aquest clima tan reconsagrat. La qüestió és que trobar un plat de dutxa en una casa anglesa és gairebé tan difícil com trobar una habitació que no estigui emmoquetada. Si hi afegeixes la mania que tenen de fer servir dues aixetes separades, una per a l’aigua calenta i una per a la freda, el resultat és que cada cop que et vols netejar el cos pateixes una experiència traumàtica. Per molt que t’hi escarrassis, sempre acabes fent un simulacre de dutxa assegut al terra de la banyera mentre o bé t’escaldes o bé et congeles en qüestió de pocs segons.

A casa nostra és ben senzill saber si algú de nosaltres s’està rentant, només cal sentir els renecs que surten del lavabo. Sí, ja sé que sempre queda l’alternativa de fer-se una banyera ben escumosa, estil Elizabeth Taylor a Cleopatra. Es veu que és una experiència ben relaxant, però us ben asseguro que si teniu un marrec a casa que quan sent l’aigua rajant s’esmuny dins el lavabo per afegir-se a la festa, la banyera és el més semblant al Desembarcament de Normandia.

M’agradaria pensar que el motiu pel qual el meu fill no es vol dutxar mai és aquest aparell infernal, però si us he de ser sincer, em sembla que és una cosa genètica. Ahir, per exemple, abans d’anar al poble em vaig haver de barallar perquè es rentés d’una vegada. Com que fèiem tard i ell posava totes les excuses del món, al final vam haver de marxar sense dutxa.

El cel era ben blau i la brisa de primavera es filtrava per les rodes de la nostra bicicleta. Just en el moment de tornar a casa, però, el temps es va girar. No havíem fet ni cent metres i va començar a caure un aiguat descomunal, d’aquells marca de la casa. Vam provar d’aturar-nos una estona però estàvem tan xops que l’única cosa que volíem era arribar a casa i canviar-nos de roba. Quan vam obrir la porta de casa l’aigua ens regalimava per tot arreu. “Papa, em sembla que ja sé per què els anglesos no necessiten dutxa”, em va dir el marrec mentre escorria els mitjons a l’aigüera. I vaig haver de donar-li la raó.

stats