La part fosca dels botellons

Hi ha temes complicats, amb tantes cares i tants aspectes a considerar, que provoquen la temptació de no parlar-ne, si més no en un article breu com els que publiquem aquí. Això és el que em passa amb els botellots, botellons, botellades o entrompades dels darrers dies. Em sembla bé, com a tants opinadors que ja n'han parlat, ser comprensiu amb el fenomen, i situar-lo en el context –il·lusori– de la postpandèmia. Ja no em sembla tan bé, en canvi, que la violència i els robatoris de mòbils que s'hi van produir s'atribueixin només a la crisi de valors dels nostres joves i a una educació negligent i sense límits per part dels pares. Hi ha grups organitzats que surten a amenaçar la gent per pispar-los el mòbil. Hi ha grups que es diverteixen, o s'exciten, cremant motos i amenaçant amb la violència. En definitiva, hi ha una delinqüència que potser coincideix amb una educació negligent, però només perquè aquesta educació negligent és també conseqüència de la causa primera que mou aquests nois: el fet de sentir-se fora d'un sistema que no els acull.

He parlat amb alguns adolescents que hi han estat. Els pregunto com va anar. Em diuen que era divertit. “Però hi ha gent que no mola”. Quina mena de gent? “Gent que roba”. I els vèieu? “Sí, gent de fora”. Podria ser que els meus informadors desconfiessin, d'entrada, de la “gent de fora”. Podria ser, també, que aquesta “gent de fora” siguin realment pispes de mòbils. Sigui com sigui, el problema és el mateix. Quan la gent de Vox, al Parlament, culpa els nouvinguts de la delinqüència, dibuixen una falsa causalitat entre la procedència de la gent i els delictes. Obvien que la delinqüència neix de la marginació, l'exclusió i la falta d'expectatives. Perquè busquen vots, i no causes i solucions. Saben perfectament, per racistes que siguin, que cap ètnia està lligada, per raons genètiques, a la delinqüència o al civisme.

Ja he dit que el tema és complex i no m'agrada simplificar. Però em sembla que els opinadors que ho atribueixen tot a la perversió dels valors i a la falta d'educació cívica es queden a mig camí. Si els nostres fills no pispen mòbils, no és només perquè tinguin un sistema de valors una mica més decent que els que en pispen, sinó també perquè ja en tenen. I la bona educació i el civisme no arrelen entre els qui no veuen clar el seu futur. A classe, com a casa, també es reboten.