10/12/2016

Parlem de les infantes

2 min

Les infantes d’Espanya, que poden ser les futures reines, són abans infantes o nenes? Aquesta pregunta ens la fèiem l’altre dia, quan miràvem de seguir els discursos avorrits i plens de paraules buides pronunciats a l’acte d’inauguració de la nova legislatura, aquesta que ha costat tants i tants dies i que ens ha servit per aprendre que l’adverbi no pot significar una altra cosa, gairebé la contrària al significat que té de manera habitual. Sí, ens referim a aquesta legislatura en què dia a dia podrem constatar fins a quin punt el llenguatge polític pot fer seva la sentència segons la qual allò que diem té molt poc a veure amb allò que en realitat volem dir. Tot plegat, un embolic propi dels germans Marx, que ens faria gràcia si no fos que escollim els parlamentaris perquè compleixin altres funcions.

Vèiem ses senyories aguantar els parlaments amb posats seriosos. Semblaven atents, però tots ja tenien la rèplica preparada. Per tant, era un passar l’estona, un dir: aneu xerrant, que jo ja fa dies que tinc la resposta a punt, perquè sóc impermeable a altres arguments que no siguin els propis. Però a l’angúnia que provocava l’espectacle de les paraules se n’hi afegia un altre de més silenciós: al costat de la reina, hieràtica i com de porcellana, vèiem assegudetes, com dues nines de fira, dues nenes a qui la vida els ha fet un impagable regal, o potser hauríem de dir que la vida les ha condemnades a ser infantes, quan haurien de ser nenes.

Si infans vol dir “aquell que no té veu”, que encara no parla, en aquest cas l’etimologia es complia a la perfecció. Més que nenes semblaven una imatge avorrida del món adult. Ens agrada pensar que mentre escoltaven aquells adults pronunciar discursos que després prostituiran amb les seves actuacions, elles devien estar pensant a jugar, a córrer pels passadissos del Congrés o a penjar-se dels cortinatges com Janes monàrquiques, amb l’esperança de trobar algun Tarzan que mantingués viva la flama de l’aventura.

Se’ns acut pensar que aquestes nenes no estan protegides per la Declaració dels Drets dels Infants. No fóra una mala idea proposar-ho. Potser així prendríem consciència que la perversió té una cara en la pobresa i una altra de ben diferent en l’opulència. Al capdavall, tot són misèries.

stats