Encobrir els fills

Davant d’un conflicte amb un alumne en què calgui parlar amb la família, si algú no està interessat a mentir és el professor. Ho dic perquè moltes vegades alguns pares es creuen la versió dels seus fills com un acte de fe. No es plantegen que el fill pugui alterar o tergiversar els fets pels seus interessos personals, perquè apliquen la màxima que ningú el coneix millor que ells i per això mateix sempre creuran el que els expliqui. Jo no negaré que qui millor coneix un fill són els seus progenitors, però per salvar el cul els alumnes són capaços de qualsevol cosa, fins i tot negar les evidències o trair els amics.

Que pares i mares segueixin de prop la trajectòria dels fills és imprescindible. Així, almenys, els docents no ens sentim del tot sols si veiem que darrere l’alumne hi ha una família que respon a qualsevol problema. Però no tots els casos són així. Malauradament trobem pares que no volen col·laborar, que no són capaços d’ajudar-nos quan el seu fill no té el rendiment acadèmic desitjat o posa en perill la bona convivència entre els companys.

Entenc que un alumne sempre es pot equivocar, pot passar per etapes complicades i fer-ne alguna de grossa. Per això quan hem de parlar amb els pares necessitem que ens donin suport, no només en els càstigs, si és que fan falta, sinó per aconseguir entre tots que aquestes situacions no es tornin a repetir.

Si treballem plegats en la mateixa direcció els alumnes milloren i fins i tot ens ho agraeixen. Si no, si els pares els encobreixen encara que sàpiguen perfectament que defensen una mentida, a nosaltres, els tutors, ens desarmen, ens desacrediten i ens vénen molt poques ganes de seguir lluitant per ells.

A vegades el pare o la mare justifiquen l’actitud dels fills per vergonya d’acceptar la realitat. També hi ha pares que tenen por dels fills adolescents perquè han perdut el control i, a més, desaprofiten la feina que des del centre -entre tutors, caps d’estudi i psicopedagogs- se’ls ofereix. Són aquells pares bombolla que, passi el que passi, defensen els seus fills perquè són sang de la seva sang i qualsevol de fora que no en parli en positiu és considerat un enemic. I acumulen enemics que sempre el suspenen i l’expulsen injustament, perquè tots els professors li tenen mania, esclar.