16 paraules boniques en educació

Fa poc vaig tenir el goig i l’honor d’apadrinar una promoció de 157 mestres que s’han graduat aquest any en educació infantil i primària. En el discurs que els vaig dedicar, els vaig regalar setze paraules boniques que els que eduquem hem de dur sempre a la butxaca.

La primera paraula és somni. La missió dels mestres és impulsar els somnis dels nens i nenes i a través d’ells els de la humanitat sencera. La segona paraula és tresor. Les criatures són grans tresors de la humanitat i hem de fer que se sentin tresors per tal que aflorin els seus tresors i vulguin oferir-los al món. La tercera paraula és llum. Ens cal mantenir encesa la pròpia flama interior per poder il·luminar la de cada criatura. La quarta paraula és confiança. La confiança és el fertilitzant educatiu essencial. Les criatures volen ser el que nosaltres creiem que són. Confiar en la seva bondat fa emergir la seva bondat. Confiar en el seu potencial fa emergir el seu potencial. La cinquena paraula és aprendre, un verb que ens ha d’acompanyar tota la vida. La sisena paraula és esperança. L’educació és el bastió de l’esperança. Perquè encara que no tot sigui possible, cal actuar com si ho fos.

La setena és de vegades, una expressió que acaba amb les generalitzacions i les etiquetes, i ens ajuda a ser més honestos, més equànimes i més considerats. La vuitena paraula és empatia, que significa sentir a dins i ens connecta amb valors com l’escolta, el respecte, la compassió, l’assertivitat. La novena paraula és doble: ser i ser-hi. El ser entès com a coherència i el ser-hi com a presència. La desena paraula és compromís, entès com el propòsit de deixar una estela d’humanitat al nostre pas. L’onzena paraula és emoció. Perquè aprendre a sentir és tan important com aprendre a pensar.

La dotzena paraula és cor. Només qui toca el cor de l’alumne pot ser considerat mestre de debò. La tretzena paraula és alegria, entesa com el goig de viure i d’educar. La catorzena és bellesa. És impossible viure i educar sense bellesa. La quinzena és vida. L’educació ha d’orientar-nos a fer alguna cosa bona amb la pròpia vida i per a la vida. La setzena i última és la paraula més bonica del món. El verb dels verbs a la vida i l’educació. La més important i l’única imprescindible: estimar.