Oh, no! Amb els biberons també?

Fa uns dies vaig anar a una farmàcia de prop de casa a comprar un biberó. Tenia la neta a casa i, quan l'hi anava a preparar, vam tenir un problema i vaig haver de baixar a buscar-ne un de nou. Vaig demanar-ne un per a llet de fórmula i per a vuit mesos. El dependent em va demanar si era per a nena o nen i em vaig quedar garratibada. Malauradament, em consta que a vegades encara passa amb la roba, les joguines i amb alguns altres accessoris de bebè. Però no em podia imaginar que pogués passar-me amb un biberó! Li vaig fer notar la meva sorpresa. “Com? No em diràs que hi ha biberons de nena i de nen?”, li vaig preguntar incrèdula. “Sí, són diferents”, em va respondre. “Doncs ja m’explicaràs en què”, vaig replicar un xic estupefacta. “Varien els colors i els dibuixos”, em va dir sense immutar-se. Jo ja m’estava posant una mica mosca però em vaig contenir. Em vaig imaginar que tot seguit em deixaria anar que els de les nenes eren roses i els dels nens blaus, però va ser pitjor. Em va dir que els de les nenes tenien més dibuixos i eren més acolorits. I me’n va ensenyar un tot llampant de tulipes de colors. Aquí sí que ja no vaig poder més i li vaig dir: “Així doncs, se suposa que als nens no els escauen les flors i els colors? ¿Potser ja va sent hora de superar aquest discurs i aquests estereotips, no trobes?” Va posar cara de circumstàncies i no em va dir que no però tampoc que sí. 

El que m’hauria d’haver preguntat és si m’agradaven acolorits i amb dibuixos o més sobris a mi, que era jo qui comprava el biberó i era decisió meva com el comprava. El fet que fos per a un nen o una nena era absolutament irrellevant i havia d’importar-li un rave. Si no fos perquè a la nena li tocava menjar i ja feia una estona que la tenia esperant, me n’hauria anat a una altra farmàcia a demanar-ne un per a “persona humana”, que és el que respon l’altra àvia quan li pregunten ximpleries d’aquestes. Tristíssim que al centre de Barcelona, en ple segle XXI, encara estiguem així. I més tenint en compte que el dependent era un noi jove. 

L’estereotip de gènere em va enutjar, però el que més em va doldre és que hi pugui haver ments que neguin les flors, els colors i la bellesa als nens. Per indignació, per solidaritat, per ètica i per poètica no vaig comprar el de les tulipes de colors.