Obrim finestres incòmodes
GironaEn un moment en què els conflictes armats són notícia, cal recordar que els infants també en són conscients i s’interessen pel que passa a Gaza, Ucraïna o en altres llocs, i tot el que se'n deriva: la violència i la mort, la gana i la pobresa, el poder i la vulnerabilitat, les quotidianitats estroncades i la por. Podem esquivar aquests temes o bé podem buscar maneres sensibles d’abordar-los, i la literatura pot ser un d’aquests camins. Aquest va ser el punt de partida del X Simposi Edició-Educació, celebrat el 28 d’octubre a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, amb la participació de Pablo Larraguibel, editor d’Ekaré, i Blanca Andelic, tècnica del Consorci de Benestar Social del Pla de l'Estany-Banyoles.
Larraguibel destacava que els llibres han de suscitar el plaer de llegir, però també són finestres a altres mons i miralls que ens permeten veure’ns i entendre la nostra societat. Aquesta és la raó de ser de l’editorial Ekaré, la qual dona veu a diferents cultures, paisatges, colors de pell i situacions polítiques a través de l’àlbum il·lustrat. Sovint, però, són els adults qui tanquen aquestes finestres perquè no saben com abordar temes com la guerra o la migració. Però no tot té respostes simples i a vegades cal parlar dels temes amb honestedat, sense saber on ens portarà la conversa. Històries crues com De noche en la calle, d’Àngela Lago (Ekaré, 2014) poden ser catàrtiques. Fet i fet, un llibre no sempre ha de vehicular l’esperança d’un món millor, sinó que pot generar indignació, ser un revulsiu per idear solucions.
Aules diverses
Andelic es plantejava què seria de nosaltres si no s’haguessin documentat els horrors de la història i defensava que la humanitat sempre ha estat un flux constant de poblacions. Defensava també que Catalunya i les seves aules són i continuaran sent diverses. Tothom té alguna vivència de migració a la família, llavors cal preguntar-se: Què ens fa ser forans o locals i qui té la potestat de decidir-ho? Clàssics com els de Tahar Ben Jelloun, El racisme explicat a la meva filla (Empúries,1998), o L’islam explicat als nostres fills (La Magrana, 2002), obren vies de comprensió i respecte.
En l’àmbit literari, va sorgir la necessitat d’abordar la diversitat com a fons, no com a forma, és a dir, integrada en les històries. I es denunciava el perill dels llibres benintencionats, que reflecteixen un món idealitzat, ja que poden ser ben avorrits i poc efectius. En canvi, àlbums més disruptius com Memorias de una abuela apostadora, de Dayal Kaur Khalsa (2004), en el qual una nena explica les anècdotes de la seva àvia, una exiliada ucraïnesa, poden generar converses profundes.
Tot i que sovint no hi ha llibres immediats sobre el genocidi de Gaza o la guerra d’Ucraïna, perquè cal temps perquè una història es converteixi en un llibre, n’hi ha molts sobre altres conflictes que poden ser útils a l’aula, com La composición (Skármeta i Ruano, 2000), ambientada en la dictadura xilena, o clàssics com El diari d’Anne Frank, sorgit de la II Guerra Mundial, i de El diari d’Zlata Filipovic (Columna, 1995), de la Guerra dels Balcans.
Potser la literatura no pot aturar cap guerra ni revertir cap frontera, però pot ajudar-nos a mirar-les de cara i educar una generació capaç de plantejar preguntes que encara no sabem respondre.