La llibreria Ona

Les paraules que més sentim aquests dies són: complexitat i incertesa. Després n’hi ha dues més: oportunitat i catàstrofe. Els que pensen que vivim una catàstrofe que encara no podem delimitar, quan senten la paraula oportunitat els surten erupcions diverses. “Oportunitat?”, sentim que clamen. Quina gran oportunitat és celebrar que tinc un ERTO però que puc acabar a la llista de l’atur? Quina oportunitat és haver de pensar com serà una escola on haurem de mantenir dos metres de distància quan la característica que defineix amb més plenitud l’acció i les institucions educatives és la proximitat? Per poder fer l’amor com a colofó d’un vespre excitat, ¿a més de posar-nos un preservatiu haurem de petonejar-nos amb mascareta? ¿Tornarem a sentir els dits del personal sanitari tocant-nos la panxa o ens conformarem amb tocar-nos-la nosaltres i enviar la informació a través d’un ordinador? Quines possibilitats de tirar endavant tindran els joves que van patir la crisi econòmica de fa uns anys i ara veuen que pertanyen a la generació amb més formació de la història però que treballen repartint material que comprem per internet mentre agonitza el petit comerç? I des del bàndol dels que creuen que vivim una oportunitat clamen que és l’època d’esdevenir emprenedors i sempre hi ha un emprenedor que ha tirat endavant i que pot representar tota l’espècie. I diuen que és un bon moment per revisar el currículum i podar-lo d’aprenentatges inútils... Ja ho veieu: temps d’incerteses i complexitat i amb més interrogants que altra cosa.

Però al bell mig d’aquest panorama una llibreria que té una llarga història al nostre país es renova i inaugura una nova seu amb més fons i preparada per servir d’altaveu del nom dels llibres -aquests estris perfectes i imprescindibles- i del món de la cultura. Distingir el llibre i la lectura com un indicador de la vida cultural és, a més d’una notícia excel·lent, un senyal de confiança en el fet que llegir és una de les millors respostes a la barbàrie. Iniciativa de bojos, diran alguns, i no els faltarà raó, però com deia aquell savi de carrer de qui ningú s’ha preocupat de recollir el nom: En este mundo quien no está loco es idiota. Felicitats, gent d’Ona i visca els bojos!