I el número tres

Fa temps que no la veig i quan ens trobem descobreixo que la meva amiga està embarassada, i del tercer. Fa un somriure esclatant i l’abraço fort perquè sé que el seu somriure ho diu tot: que s’ho ha pensat molt i alhora que, al moment de dir "endavant", no s’ho ha pensat gens, i que la seva germana, a qui tant estimàvem, l’hauria abraçat igual de fort. I el primer que li dic és: "Benvinguda al club dels sonats". Perquè cal una dosi gran d’inconsciència per embrancar-te a tenir un tercer menor d’edat a càrrec (MEC). I també d’alegria! 

No cal que li expliqui res. No ha pres la decisió enganyada. Sap que seran anys atrafegats, d’anar de cul, de còccixs i de vèrtebres cervicals. I que en algun moment, igual que jo, sentirà que s’ha sobrevalorat, com quan va arribar el moment de treure els bolquers al MEC número 3 i se’m va fer una muntanya, o aquells anys en què tenia els tres MEC escolaritzats en tres edificis diferents i els lliuraments i les recollides m’haguessin aconseguit el lloc de directora general de logística de multinacional amazònica. Encara no sé com no vaig deixar oblidat cap MEC a cap escola. Però que el moment de terror de pensar que s’ha excedit d’autoconfiança passarà, i que sabrà que tenir un tercer MEC haurà estat una bona decisió. En el meu cas és així. Una de les millors decisions de la meva vida. Per mi, per ell i pels seus germans. 

Tenir MECs, criar-los, ser-hi, acompanyar-los, és intensíssim. Almenys ho és i ho ha estat per a mi. Amb èpoques de ciclons i huracans salvatges i d’altres de tempestes de pa sucat amb oli, i també, esclar, d’altres de sol a la platja. Ara la intensitat és diferent, tot i que hi ha moments que el WhatsApp entre nosaltres no s’atura i els seus problemes o demandes o necessitats també són intenses. Però m’agrada. Malgrat sentir que no hi arribo o que vull encara més temps per a mi. Malgrat que, encara ara, senti que l’espifio en segons què. M’agrada saber-me progenitora de tres. De saber que els tinc a la meva vida i que ells es tenen entre ells. Soc la sisena de set germans i la meva amiga també forma part d’una família nombrosa, i això marca. Ella i jo sabem que la vida, la que ens agrada, vol soroll, moviment i un sentit mediterrani de grup. Vol llum, alegria i aquest tirar-se a la piscina i apostar per la vida sí o sí.