19/09/2020

Que tinguem sort

2 min

Els meus fills tenien unes ganes boges de tornar a l’escola. Bé, el gran ha començat l’institut i els canvis encara han sigut més importants. Horaris, rutines, cares conegudes i d’altres de noves.

Encara que s’hagin de mantenir distàncies, mascaretes i protocols diversos, per fi han pogut socialitzar-se sense una pantalla pel mig. Tot això, per a mi, ja justifica la tornada. Tornada que els docents afrontem amb molts dubtes, molts, però també amb la valentia de saber que és la millor cosa per als alumnes. Però cal recordar que tot el professorat estarà molt exposat a la pandèmia, per això esperem que els alumnes, sobretot els de secundària, siguin responsables pel que fa a la seva vida fora de l’institut.

Els meus fills volen unes classes normals dintre de la anormalitat. Segurament es perdran sortides i activitats especials, però volen aprendre. I també evitar contagis i confinaments que ens enviarien novament a casa i a l’avorrida feina telemàtica.

A mi em preocupen els adolescents. Ells tenen la clau del destí d’aquest curs. Aquest estiu els vaig defensar en un article, sobretot perquè n’hi havia molts de responsables que, com que no els vèiem en actituds provocatives, ens pensàvem que no existien. Però també és veritat que hi ha molts adolescents que han passat de tot, com si visquessin en un món paral·lel on la mascareta com a molt els serveix per tapar-se la barbeta. Aquest desvergonyiment no els ha ajudat a tenir una bona imatge.

Que els contagis ens donin un curs intermitent depèn també d’ells. I de les minses mesures que tenim als centres per combatre aquest repte majúscul. Un altre repte serà com aconseguim que els alumnes de primària i de l’ESO s’estiguin asseguts i distanciats durant sis hores de classe al llarg de deu mesos. Si algú en té la fórmula màgica, que corri a explicar-la al departament d’Educació, sisplau. Ser estricte serà impossible, i espero (esperem tots) que els nostres alumnes siguin mínimament conscients del que ens hi estem jugant.

L’últim dels meus dubtes és saber si tindrem prou personal per poder omplir les aules. Jo crec que no. Si sumem tot el professorat que ha caigut o caurà de baixa, que les llistes d’interins estan buides i que abans de començar ja ens en falten... Doncs bé, només em queda demanar que tinguem sort.

stats