Entre la nostàlgia i la il·lusió

BarcelonaTinc la sensació que el setembre és un dels mesos més potents de l’any emocionalment. D’una banda, tornem de l’estiu, de mesos de molta llum i d’anar enfora; i, de l’altra, tenim al davant un nou curs que s’obre ple d’oportunitats i també, qui sap, si d’alguna por.

Per tant, nostàlgia de les coses viscudes i il·lusió o por pel que pugui venir potser es barregen en un poti-poti amb regust d’any nou i de ressaca postvacacional. No és fàcil a vegades adaptar-nos-hi suaument i amb resiliència, i sovint el setembre passa pel damunt de moltes famílies que fan mans i mànigues per arribar a tot amb aquella sensació de no arribar a res.

Ara toca, més que mai, ser amables: adaptar-nos als canvis no sempre és fàcil i ens caldrà molta paciència, calma i empatia per nosaltres mateixos i pels altres per poder-ho viure de la millor manera possible. Als infants pot ser que se'ls remoguin els sentiments i que aparegui a casa el temut malestar que els fa tenir comportaments que no sempre comprenem.

Els canvis a l’escola, tornar a la rutina horària que molts havien perdut durant mesos i, sobretot, la separació dels seus adults de referència poden fer incrementar aquesta remoguda interior. La podem veure traduïda en forma de retrocessos, de plors, d’enyor, d’enrabiades o de dificultat de deixar-nos anar ni un segon. Ja saps, quan se’ns enganxen com paparres i la inseguretat els aclapara. És normal. Respirem perquè necessiten que els acompanyem amb molta comprensió i paciència, sabent que és temporal i que els cal omplir-se molt de “casa” per poder sostenir tants canvis en tan poc temps.

Si ens sembla que el setembre ens ofega, procurem-nos espais d’autocura. Per poder sostenir, hem de sostenir-nos primer a nosaltres mateixos, o sigui que serà capital escoltar-nos i anar-nos intentant donar allò que necessitem per tenir prou energia i serenor per acompanyar els infants com mereixen.

Per sort, tot passa i això, aquesta intensitat típica del mes de setembre, també passarà. A poc a poc ens hi anirem adaptant tots i entrarem en una nova estació, la tardor: un moment en què a poc a poc anem més cap endins, amb els dies més curts i amb una natura que comença a replegar-se després de mesos d'exuberància. Tu potser també sents que tens més ganes d’anar cap endins: permet-t’ho. És normal. Tu també ets natura i el cicle és dins teu.

Bona adaptació i bona tornada!