27/05/2022

En nom de la classe

2 min

La nit abans d’un examen, quan ja tinc decidit que me’n vull anar a dormir, consulto d’esma el correu electrònic i no falla. Davant dels meus ulls cau una cascada de missatges d’última d’hora que els que te’ls han enviat compten que, de bon matí, ja te’ls hauràs llegit. No cal dir que aquesta manera de treballar és malaltissa, perquè no té ni horaris ni final.

Doncs com deia, la nit abans d’un examen m’arriben quatre o cinc correus d’alumnes implorant desesperadament que els ajorni la prova de l’endemà. Les raons són variades i poc originals, tot i que sempre deixen anar que si no ets molt mala persona accediràs a les seves peticions (que fan en nom de la classe). En cas contrari, com ja t’han advertit, suspendran per culpa teva. Normalment em faig l’orni, i hauria de passar una de molt grossa perquè canviés l’examen a poques hores de fer-se. El problema és que s’han despertat al darrer moment.

Per evitar conflictes acostumo a programar els exàmens amb força antelació perquè així els puguin planificar amb temps. També rebo advertiments dels pares. A vegades són educats i d’altres no tant. Saps que sempre ho fan per pressionar-te i a mi em sap greu que hagin de fer de secretaris dels fills. Potser el confinament hi ha tingut alguna cosa a veure o potser només són signes dels temps, però això ens passa a uns quants professors que treballem en diferents instituts. Després hi ha l’alumne que en el moment de fer l’examen et diu que té un atac d’angoixa i que no el podrà fer. I te’l deixa directament en blanc. I et demana fer-lo un altre dia. Alguna vegada m’he estovat i he fet com si no hagués vingut (com alguns companys, que gaudeixen de les justificacions infinites dels pares). Més d’un i de dos ploren desconsoladament. Quan els veig així sempre soc prudent i em penso que els ha passat una desgràcia. Normalment, però, són temes més aviat banals, però que els afecten moltíssim.

Hi ha una part important d’adolescents que són molt fràgils emocionalment. No sé si tots els adults que els acompanyem en el camí hi tenim part de culpa, potser els fem espavilar massa poc. En tot cas, jo intento ser just i responsable. Per això l’examen es fa el dia que vam acordar entre tots. Per cert, amb el silenci i la concentració, puc escoltar les classes dels companys. Naturals, matemàtiques i tecnologia. Només un ho fa en català. També és una deferència en nom dels alumnes?