Nois emocionals i amables

¿Hi ha nens més femenins del compte, i nenes més masculines del que haurien de ser? Per a les autoritats xineses, o els autoritaris xinesos, sí. Estan preocupats per la "feminització" dels nois, convençuts que si no hi posen remei posaran en risc el futur de la Xina. La preocupació, i la idea d'arreglar-ho perquè els nois tinguin ganes de fer-se militars i policies, expressa ja un nivell definitiu de degradació del que ha volgut ser, si més no en el terreny de les idees, el comunisme. Aquesta utopia havia contribuït, a la seva manera, a la lluita per la igualtat de gènere. En els temps llunyans en què jo mateix tenia un pòster de Mao Zedong a l'habitació, els còmics, la propaganda política i el cinema xinès presentaven heroïnes liderant la revolució, amb els seus mocadors vermells, els cabells al vent i el puny enlaire. Els països anomenats socialistes van ser, ja fa més de mig segle, al capdavant en la igualtat de sexes i en la incorporació de les dones al món laboral. Però els canvis no devien ser gaire profunds. La Xina és encara un país patriarcal. I ara, a més, les autoritats xineses s'esgarrifen que els seus cantants i artistes vagin amb arracades i es pintin els ulls i, encara pitjor, que en general els nois siguin febles, tímids, i menys actius i vigorosos, físicament, del que se suposa que haurien de ser.

En això coincideixen amb les sectes més reaccionàries del catolicisme, com ara l'Opus, i amb la senyoreta Oliveres, una de les meves mestres de quan era petit, que un bon dia es va indignar amb els meus cabells llargs –era l'any 64 i els Beatles eren els meus ídols–, em va fer una cueta al serrell amb una goma, i em va passejar per totes les classes perquè veiessin el meu aspecte de nena. Però jo vaig rebre el suport de molts companys i l'Oliveres va rebre el malnom de la foca. Crec que a la Xina està passant el mateix: sembla que a les xarxes la gent dona suport a aquests adolescents que, de tan femenins com són, no volen apuntar-se a l'exèrcit i esdevenir herois nacionals. I es qüestiona seriosament que tan poques dones tinguin llocs de responsabilitat en la política d'aquest país que, poca broma, és ben bé mig món.

La causa de tot plegat, diuen, és que massa fills únics han viscut en un món femení, educats per les mares, les ties i les àvies. Però si la "feminització" consisteix a ser més emocional i més amable, sembla mentida que no s'aboquin a fomentar-la!