No toqueu la ‘senyo’
Dies enrere, des de Rosa Sensat atorgàvem el guardó Marta Mata del 2017 al programa informatiu per a infants de TV3 InfoK. No ho fèiem perquè calgués defensar-ho en temps de turbulència informativa ni perquè estiguéssim d’acord amb tots els seus programes. Ho fèiem perquè calia tornar a valorar la imprescindible aventura d’ajudar els infants a descobrir el món tenint en compte que la seva perspectiva no és l’adulta i respectant la diversitat de mirades amb què ells i elles veuen, comprenen, interpreten. Aquests dies, però, enmig de l’obscenitat dels discursos i els biaixos informatius als quals estem tots sotmesos per la campanya electoral, et venen ganes d’avisar els infants que mirin l’ InfoK i evitin la tele dels adults. Encara més quan sents que els que aspiren a manar parlen de la seva escola i del que fan o han de fer la seva senyo, els seus profes. I de com uns i altres diuen que l’escola no és dels infants i adolescents sinó seva.
Són dies en què tornes a descobrir adults que esperen que l’escola continuï garantint infants en els quals no quedi interrompuda la cadena de transmissió. Infants i adolescents que mantinguin la visió de la vida i de la societat que els pares van heretar dels avis i que ells han de continuar una generació més. Dies en què altres o els mateixos adults descobreixen al llibre un mapa que no els agrada, sense haver-se parat mai a descobrir si el llibre tenia algun interès per al seu fill. Pobre del mestre que provoqui un canvi de perspectiva per veure el món o faciliti una crisi de realisme sobre el passat!
Però resulta que aquesta és la funció de tot bon mestre. Fa cada dia una escola per als infants i adolescents i no per als seus pares. És estimat pel seu alumnat perquè és i es manifesta com a persona que té una vida pròpia, una mica més entusiasta que la mitjana, força creativa i innovadora, que ajuda a trobar respostes però que no té una solució prevista per a totes les preguntes. No diu mai com és el món sinó que estimula a intentar descobrir com és, sense que la solució sigui recórrer, d’entrada, a les explicacions que donen a casa. No amaga les contradiccions -en un món contradictori- que el seu alumnat va descobrint, però ajuda cadascú a trobar la seva síntesi personal de la felicitat. El problema, potser, és que a casa esperen que ensenyi les taules de multiplicar.