"No s'admeten persones que molesten"
BarcelonaLlegia fa poc en aquest diari que els hotels que no admeten criatures són cada cop més: en poc temps han passat de ser una raresa a ser una opció que cada cop té més adeptes. Darrerament, ho he vist en alguns restaurants i també en algunes visites i activitats d’oci.
El rètol de “no s’admeten criatures”, en espais i activitats que no tenen o no tindrien per què ser exclusivament per a adults, em produeix un cert rebuig per la mirada pejorativa implícita que comporta vers els infants. Si, posem pel cas, en un allotjament turístic hi ha una sola piscina i és petita o no gaire gran, probablement hi haurà més xivarri i rebombori amb infants que sense. Però el fet que en un lloc hi hagi només persones adultes, tret de casos molt particulars i d’entorns molt específics, tampoc garanteix al cent per cent la tranquil·litat, el descans i encara menys la bona educació, el saber estar i el saber ser.
Em sembla molt bé que hi hagi espais sense nens per a qui desitgi estar sense o descansar de nens, o per a qui no tingui nens i no vulgui aguantar els dels altres. Però trobo molt injust que s’assenyali les criatures quan, la majoria de les vegades, si les criatures molesten, causen destrosses o fan coses que no s’han de fer, és perquè els adults responsables de la seva educació no saben impedir-ho. En algunes ocasions, aquests adults són els primers que tampoc es comporten adequadament i en altres no són capaços d’aconseguir que s’hi comportin les criatures.
A mi no em molesten les criatures o el sol fet que en un lloc hi hagi criatures, a mi el que em molesta són les persones que molesten, siguin criatures o adultes. Les criatures m’encanten, m’han fascinat i meravellat sempre i gaudeixo veient-les, observant-les i escoltant-les. Gairebé sempre m’arrenquen un somriure. Com també me l’arrenquen les mares i els pares que estan per elles, que veig que els expliquen les coses amb amor i paciència i els ensenyen a comportar-se.
Si de mi depengués, canviaria molts d’aquests rètols per uns altres que diguessin que no s’admeten persones, petites o grans, que cridin, molestin, pertorbin el descans dels altres o malmetin els espais. O pares i mares que no tinguin la cura adequada dels seus fills i filles. Seria força més respectuós i just amb les criatures.
