I tu què saps?

Això és el que em dic cada vegada que m’agafa el tic nerviós de jutjar una situació des de fora. Un menor d’edat a càrrec (MEC) desencadenat al parc. Una parella de progenitors mirant a l’altra banda en lloc d’estar pendents del MEC desencadenat. Una família que fa coses rares i meravelloses durant les vacances, coses d’aquelles que no he aconseguit mai que facin els meus MEC, com anar a un museu d’art al mes d’agost.

I jo què sé? Perquè això és el que em passa quan algú se m’adreça i em diu alguna barbaritat mirant-me per sobre de l’espatlla. Ell o ella què saben? O ells i elles? Què en saben de mi? I jo quina informació fiable tinc per decidir que aquella família ho fa tot bé, no com jo, que l’espifio i a sobre no em sap greu? Ens agraden els referèndums, les enquestes, els atacs dels enquestadors d’ONG al carrer, però preguntar de persona a persona no ho fem tan sovint. Jola primera.

Aquesta columna se sustenta sobre la base d’explicar la veritat i de desemmascarar tot allò que s’amaga rere la façana de suposada perfecció. O de suposada pràctica lamentable. Perquè dins les cases hi passa de tot. Més coses bones de les que ens pensem, és cert. Però també més coses oblidables de les que estem disposats a admetre, sobretot a casa dels veïns suposadament perfectes.

Encara ara, després dels vint-i-un anys que fa que exerceixo de progenitora fomentadora de la lectura, encara ara hi ha qui em mira amb cara d’ensumallufes quan explico que a casa la lectura no és trending topic i, en lloc de preguntar tot el que he arribat a fer per aconseguir que llegeixin, em jutgen. I qui diu la lectura diu els discutibles resultats d’algun o alguns MEC als estudis, o la comunicació de connexió còsmica maternofilial, o l’adherència a les pantalles (perquè va més enllà de l’enganxament), l’aprenentatge de l’anglès, la competència lingüística en coreà o la curiositat pel suahili.

Tot això és la base, com el P3 de mareiparepitjorisme, però de tant en tant m’obligo a repassar-ho perquè no me n’oblidi. Per tenir present que la majoria silenciosa som els que ho anem fent tan bé com podem. I que hi ha dies que som els pitjors i hi ha dies que fins i tot alguns ens envegen. I, com que comença el curs, m’he receptat aquest repàs, tot i que ja no vaig a la sortida de l’escola, que aquest curs serà més dificultosa. I jo què sé.